gener-febrer 2008

Dossier: Sergi Foz


Antologia de poemes, a cura de Lluís Calvo

 

No hi ha pau en el teu rostre

No hi ha pau en el teu rostre.
I l’enemic baixa de les muntanyes
del teu nas i es banya en el llac
dels teus ulls verds.

Però nosaltres, impertèrrits, travessem
la serra roja dels teus llavis i, serens,
presentem l’última batalla al teu pàl·lid
front i els enemics fugen cap a la selva fosca i llarga.

dividing line

Atac

Encara que, arreu,
haguem reforçat les Biblioteques
amb murs de llibres,
amb trinxeres de saviesa
com a cuirasses,
ni Homer, ni Shakespeare ni Cervantes
podran aturar la ferotge embranzida
de l’enemic que ja està aquí.

Encara que, amb tenaç i noble esforç,
vosaltres, poetes refinats i exquisits,
vosaltres, novel·listes de belles i sòlides construccions,
vosaltres, brillants i erudits professors,
prepareu, braç amb braç,
amb voluntariós esperit de lluita
la resistència,
no aturarem la ferotge embranzida
de l’enemic que ja està aquí.

I encara que estiguem conduïts
per il·lustres pensadors
que han esmerçat al conreu del Concepte
tota llur vida,
no aturarem la ferotge embranzida
de l’enemic que ja està aquí.

Davant aquest tan poderós enemic,
poc podran Plató, Descartes i Kant,
anem, doncs, pensant en la retirada,
o a entregar-nos a l’enemic, sense condicions.

dividing line

 

Gossofòbia

El panteix, l’alè malaltís
de la bèstia que em persegueix.
Por. La salvació: casa enrunada,
pols, ferralla, fustams tronats.

Perill: la porta oberta,
i ell olfactejant la meva suor
tremolosa i anguniejada.

Pànic d’infant amagat al darrere
de l’estellada porta.
L’animal sarnós està,
ara,
tot just a l’altra banda de la porta del pànic.

Dècimes de segon de reflexió:
em triturarà. Abans,
l’he apedregat.

Però no: compassió bestial,
sap on estic, podria mossegar-me, i,
tot i així, no ho fa. El gossot, el ca se’n va.

Tot ha passat:
la suor em cau i s’estén
per la casa enrunada,
per la pols i la ferralla,
pels fustams tronats
i per la porta estellada.

Surto –bany de sol– amarat de suor.
On és la bèstia?

Ho sóc jo. Lliçó d’hivern.
Sí: ha pogut fer de mi un rebrec.
No ho ha fet.
Covard? Bo bup
bo bup bup
bup bup bup,
pietós, bup bup:
un gos.

dividing line

“!Alarma!”

Línia 3: verda.
Trajecte: Liceu____________Plaça del Centre.
He anat a comprar
llibres
uuhhhniversitaris.
Uuuhhhniversitàries,
quan anava per Tarragona,
m’he posat a pensar
en dones
aaahhhniversitàries.
Dones dones dones...
I jo a la lluna de València,
de Tarragona,
de Sants-Estació...
Dones dones dones...
!S’obren les portes!
La metropolitana porta de Plaça del Centre i
jo distret: dones!
M’aixeco de la cadira negra:
massa tard!
Estic a l’andana,
però la bossa de llibres
uuhhhniversitaris
ha quedat entre les portes metropolitanes
enganxada.
Alaaaaaaaaaaaaaarrrrrrmaaaaaaaaa, alaaaaaaarrrrrrrma!
Premeu l’alarma! –dic jo,
des de l’andana,
a les dones dones dones
de dins.
Un tros de la bossa verda
Massimo Durruti on porto
els llibres
aaahhhniversitaris
i
la
carpeta universitària,
han quedat enganxats entre la porta
metropolitana.
I el metro s’acosta
al final de l’andana:
5, 4, 3, 2 metres.
No em quedaré sense llibres ni sense carpeta!
Alaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaarmmmmmmmaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
S’obren les portes,
ve el conductor,
recupero la bossa plena de llibres
i la carpeta
universitària.
Em disculpo, dono les gràcies
a les dones, dones, dones...

Visquin les dones
universitàries o no universitàries!
Visca l’alarma metropolitana!
La mà d’una dona
ha premut l’alarma.
L’alarmisme tècnic
ha salvat la literatura
uuuhhhniversitària.

dividing line

 

Mai no paro de veure el teu bonic
    cos dibuixat en la meva ment

(Ja fa alguns anys, anava passejant, de nit, per un bosc, quan
se’m van aparèixer la Saviesa, la Bellesa i la Vida. Quina de les 3
vaig triar?)

IV

Llavors,
en aquell trist
i desolat bosc,
les 3 Nàiades,
davant el meu rebuig,
tornaren d’allí on
havien vingut,
i jo vaig estar a punt,
també,
de seguir-les:
de negar-me
per sempre més
–meravellosa delícia de l’etern descans–
dins aquelles fosques i tèrboles aigües
d’aquella crescuda torrentera.

Però no ho vaig fer ni ho faré mai perquè sempre vull
veure el
teu
bonic
cos
dibuixat
en
la
meva
ment.

dividing line

 

“El que no acaba amb mi,
        em fa més fort”

Friedich Nietzsche

 

                                    Per al Cèsar Vega

6

Tant de patir merdós, de dolor tant,
no m’han fotut en el ressentiment
ni en l’amargor. I si tornes, lluitant
t’espero, gossa: seguiré vencent.

“He sufrido. No importa. Ni amargura
ni queja. Entre salud y amor
gire y zumbe el planeta”. Postura
bona, la de Guillén, hi estic d’acord.

Sense la mort, la vida no té sentit.
!Però és tan cruel estar enterrat en vida!
O caure en un profund pou i, ferit,

buscar però no trobar la sortida.
Marieta, hola, torno a estar aquí.
Amb tu, mare, feliç, solar i sí.

dividing line

Utopia literària

Si poguessis escriure
oblidant-te completament de tu,
sense esdevenir tema central,
sense posar-te de referent
de tot allò que t’envolta, vius i sents,
entrant en l’objectivitat total,
emprant només de tot allò teu
la teva mà:
mer instrument, eina tan sols.

Però, tal vegada,
aquest aparent desprendre’t de tu,
fóra el més refinat i suprem
egocentrisme.

dividing line

Tria de poemes: Lluís Calvo

© Sergi Foz

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ