gener-febrer 2008

Ester Xargay i VicenÇ Viaplana


SEDIMENTS LUMÍNICS

 

Diríeu que, a les seves pintures, Vicenç Viaplana guanya matèria a la llum, com qui guanya terra al mar. Tanmateix, aquesta suposició, que naufraga ben aviat al mar de dubtes que el seu llenguatge pictòric provoca en l’espectador, s’esvaneix amb la llum, una força natural que aquest artista fa anys que tracta des d’una estètica ben peculiar, personal.
      I és que a l’obra de Vicenç Viaplana hi ha una inquietud que l’obsessiona, que el duu a fer visibles, fins gairebé palpables, les coses immaterials, etèries. Ell captura els efectes lumínics i els exhibeix com si fossin esdeveniments que passen sobre les coses.
      Es tracta d’una recerca que implica el temps, que transcorre amb la llum, la qual Viaplana filtra pel sedàs de capes i capes d’acrílic, a manera d’onades que transporten elements de tota mena, com ara pols, sediments, objectes, formes, ombres, etc. Onada a onada, la claror penetra, per transparència, els estrats plàstics que la contenen, i així embolcalla els elements que l’artista ha anat incorporant com si els fotografiés, tot situant-los davant la seva cambra fosca; i el temps els fa aparèixer.
      Cada obra seva és un experiment nou, en el qual ell va acumulant experiències i convivències amb els elements tractats. En resulta un cúmul de sumes i restes que van desdibuixant cada moment plàstic aconseguit, i que s’acaben diluint bo i deixant un rastre mínim, un haver estat alguna cosa per un instant.
      D’aquesta manera, Vicenç Viaplana ens mostra un palimpsest d’intents que llambreguen en aquesta mar d’onades acríliques contenidores de llum, i, amb l’acció abrasiva del dissolvent, fa, de l’atzar, destí, en el moment d’eliminar, o deixar, allò que va existint i desapareixent en cada onada. El resultat n’és el potencial d’allò negat a cada capa, de tot el que només ell ha pogut veure, i que mai no serà, però que roman absort al si d’allò que transparenta aquesta llum intensa que sempre traspua a les seves teles.
      Aquestes, des de la immensa subtilesa cromàtica que recorre pregonament tots els matisos del gris, dels blancs a les foscors del blau, del roig i del verd, submergeixen la mirada més enllà de la imatge observada. Ens captiva la intimitat que hi batega sense revelar-se mai del tot.
      La seva és una obra sensible que, paradoxalment, va carregada d’una força que s’imposa, que l’omple de volum i d’una densitat curiosa i hipnòtica. Parafrasejant Angela Molina, i obrint talment un altre front d’estudi possible, “les pintures d’aquest artista no són pas abstractes, sinó que combaten la seriositat i la supèrbia de la imatge i obren un interrogant sobre la certesa de les nostres percepcions”.

Ester Xargay

foto

foto

 

© Ester Xargay i Vicenç Viaplana

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ