gener-febrer 2008

Gabriel Pena

 

Impúdic

a Maria Badia i Busquets

 

De tant en tant, impúdic,
descloc els porticons
per espiar la jove estudiant
que aprèn solfeig amb el seu pare.
La melodia, fosca,
grinyola cada tarda a quatre temps
com un reclam entre les cuixes.

Com qui aprèn a xiular a la mina,
diuen que ella va perdre el rostre
en una aposta a tot o res.

 

Mare, ja sóc al formiguer

 

L’eclipsi de la llar és l’estampa del negre.

A partir d’ara qualsevol instant
de treva és oportú per calmar els ànims,
per desfer-te d’aquesta eternitat,
d’aquestes mans
que t’enfonsen el cap a la banyera.
Per escopir la flema impregnada de sang.
Per demanar clemència
sabent que, tanmateix, encara el vols.
Per caure a terra nua, molla,
encongida, guardant-te els pits.

Sona el telèfon i aprofites
per fugir a trobar la llum oculta
en forma de missatge al mòbil:
mare. ja sk al frmigr.

 

Ronda de Dalt

No importen les ciutats les ciutats són alienes.
Enric Sòria.

 

Consolidat un espai propi
a la sala d’espera.
Adaptat a l’insecte que floreja
i cau damunt dels ulls amb deixadesa,
com la pols a les còrnies,
lentament l’epidèmia ens buida.

I ja no sóc sinó un cruixit
que zumzeja entre túnels de neó,
o somnis balbejats sense arestes
que han llençat les sabates
en un intent maldestre
per no deixar escapar la vida.

A la Ronda de Dalt és primavera.
La indiferència pren forma de vehicle.
A sobre nostre
tens un cel de carrers abandonats.


Sostremort

L’escenari després de la batalla
d’una tarda d’estiu
que estrenava sabates entre estranys,
era el paisatge isolat d’una cambra.
Al sostremort, desordre i plomes
del mussol que hi habita dessecat.

Ara a les nits li deixo la finestra oberta
i l’endemà li manca bona part del rostre.
Tu dius que deu ser un corc o bé una rata.
Jo sé que és un combat contrarellotge.

(D’Ancoratges de baix cost, Pagès editors, 2007)

© Gabriel Pena

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

Biografia:
Gabriel Pena neix a Lleida el 1980. Passa la infància i l’adolescència a Seròs, un poble del Baix Segre, entre el peculiar contrast del paisatge de secà i de regadiu. Estudia Optometria a la Universitat Politècnica de Catalunya i a l’Helsinki Stadia Polytechnic. L’any 2005 publica el poemari Urbicidi, dins el llibre Trista Joia, recull dels guardonats al 6è Premi de Poesia Joan Duch. L’abril de 2007 li atorguen el Premi de Poesia de Les Talúries amb el llibre Ancoratges de baix cost. És membre promotor del premi literari El Temps de les Cireres i gerent de la Fundació Cultura.

NAVEGACIÓ