gener-febrer 2008

BeÑat Sarasola

 

MATERIAL CULTURE

Lurpean aurkitzen zaituztenean, hilotz,
esango dute hona hemen Homo Sapiens,
ez askoz gehiago.
Hara bizkarrezur segmentuduna,
pelbis zabal bat.
Hara garezur handia hagin txiki batzuekin.
Begiak aurpegiaren erdialdean
ikusmena handituz.
Batez bestekoa baino altuagoa:
metro eta hirurogeita hamar.
Agian museoren batera eramango zaituzte,
baina ez da izango
maitatzeko zenuen modu eder horregatik,
lotsatzean egiten zenuen keinu horregatik.
Ez dituzte aintzat hartuko zure
eskerrak emateko manera naturala,
esaldi enigmatikoak eta
belarrira errezitatzen zenizkidan
poema ingenuo haiek.
Gehienez ere esango dute
hona hemen Homo Sapiens Sapiens,
harro egoteko moduko motibo bat balitz bezala.

 

MATERIAL CULTURE

Quan et trobin sota terra, cadàver,
diran heus aquí l’Homo Sapiens,
no gaire més.
Heus aquí l’espina dorsal segmentada,
una pelvis ampla.
Mireu, un crani gran
amb dents diminutes.
Els ulls al mig de la cara
augmentant la visió.
Més alta que la mitjana
metre setanta.
Potser et portaran a algun museu,
però no serà
per aquesta forma tan bella
que tenies d’estimar,
per aquell gest que feies
quan tenies vergonya.
No tindran en compte
la manera tan natural de donar les gràcies,
les frases enigmàtiques i
els poemes ingenus
que em recitaves a cau d’orella.
Com a molt diran,
heus aquí l’Homo Sapiens Sapiens,
com si això fos
un motiu d’orgull.

dividing line

HITZ EGITEKO MODU BAT

Suizidak ezin du sinetsi
bere burua (hitz egiteko modu bat da)
etxe zaharreko paretetan islaturik agertzen denean,
edo trumoi hots artean Leirek
egongelan film bat ikusten ari dela
bere hatsa entzuten duenean,
edo goizeko bostetan Leire komunera doala
suizida pasilloan kandela bat eskuan agertzen denean
bere borondatearen kontra eta Ku Klux Klan
-ekoa ematen duen jantzi batekin,
ezin du sinetsi Leire
oihuka hasten dela ero baten antzera
eta gero, aurpegia zurbil (beste bat dirudi),
telebistetara joaten dela gertatutakoak kontatzera,
eta nola han ura ekartzen dioten erregutuz
lasaitu, arren, zuzenean gaudela!

Suizidak ezin du sinetsi:
«Hil ondoren horrela ibili beharra ere».

 

UNA FORMA DE PARLAR

El suïcida no s’ho pot creure
quan apareix son rostre (és una forma
de parlar) reflectit a les parets de la casa vella,
o quan entre trons, mentre la Leire veu
una pel·lícula a la matinada, escolta el sinistre hàlit,
o quan a les cinc del matí la Leire va al lavabo
i apareix el suïcida al passadís amb una espelma encesa,
en contra de la seva voluntat i amb un vestit
que sembla del Ku Klux Klan,
no s’ho pot creure la Leire
comença a cridar i a cridar
i després, pàl·lida (sembla una altra),
va a la televisió a explicar el que ha passat,
i com allí li porten un got d’aigua demanant-li,
tranquil·litzi’s, si us plau, que estem en directe!

El suïcida no s’ho pot creure:
“Morir per a això”

dividing line

 

TXORIAK

Antony & The Johnsons-en Bird Gurhl eta
J.A. Artzeren Txoria txoriren bariazioa

Txori neskatila bat naiz
Hegoak ebaki zizkidaten behin
Baina eskuetan daukat
Orain ene bihotza

Txori neskatila bat naiz
Ene hegoen bila ibili naiz denbora batez
Baina ez ditut kausitu
Ez naiz gehiago txori izango
Orain txori neskatila bat naiz

Eta txori neskatilak zerura joaten dira
Eta txori neskatilek hegan egiten dute
Alde egiten dute hegorik gabe

 

OCELLS

Variació de “Bird Gurhl” d’Antony & The Johnsons
i “Txoria Txori de J.A Artze

Sóc una noia-ocell
Una vegada em van tallar les ales
Però entre les mans tinc
Ara el cor

Sóc una noia-ocell
He buscat les ales durant temps
Però no les he trobat
No seré mai més ocell
Ara sóc una noia-ocell

I les noies-ocell van al cel
I les noies-ocell volen
Sense ales escapen

dividing line

 

Traducció: Andreu Gabriel

© Beñat Sarasola
©Andreu Gabriel

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

Biografia:
Beñat Sarasola (Donostia, 1984) va publicar el seu primer llibre de poemes, Kaxa huts bat,l’abril de 2007 a l’editorial Susa. Llicenciat en filosofia, actualment estudia Teoria de la Literatura a la Universitat de Barcelona i escriu ressenyes de llibres per al diari Berria, a més de col·laborar a algunes revistes literàries d’Euskal Herria.

NAVEGACIÓ