gener-febrer 2008

Dossier: Sergi Foz

EN FOZ CONTRA EN FOZ

Carles Hac Mor

 

Comença que els tres actors saluden, dues vegades, i se’n van. Després, hi ha una estoneta en què no passa res.

En Foz i en Foz surten a escena, l’un darrere l’altre,  en Foz al davant i en Foz rere seu.

Enraonen dirigint-se tot dos al públic, i no pas l’un a l’altre.

Foz: Veig com una donota atraca un banc
        i no m’imagino pas que és un cranc.

Foz: Sort en tens, si encara no delires;
        malaguanyat, però, tot el que estires.

Foz: Si m’estiro i m’arronso per fer-me el tifa,
        deu ser perquè el cranc em faci de catifa.

Foz: Al banc de la donota,
        hi jeuria de sonota,

Foz: Donota o nota do?
        Do de pit o déu-n’hi-do?

Foz: Do no rima pas amb do
        ni botiga amb almidó.

Foz: Ara que hi penso
        no m’hi repenso.

S’hi sent un tro molt fort i sec. En Foz i en Foz no s’immuten gens i es posen a caminar peripatèticament. Conversen pausadament.

Foz: Home! Vols dir que sí?
       Si és un frenesí!

Foz: Què vols que te’n digui;
o sigui, com sigui.

Foz: De pedres, tot n’és ple,
    i de branques, replè.

Foz: Sí, és ben bé una llàstima,
    que ningú no faci llàstima.

Foz: De sobte cau el teló
    i sentim un repicó.

S’hi sent un repicó ben insistent. En Foz i en Foz s’aturen circumspectes. Entra en escena en Foz, que és un dona. Porta un llençol sense plegar i el deixa sobre la cadira. En Foz i en Foz van cap a la cadira, agafen el llençol i el van plegant.

Foz: Un cop atracat el banc,
he reculat com un cranc.

Es torna a sentir el mateix tro d’abans. En Foz fa mutis. En Foz i en Foz acaben de plegar el llençol i també fan mutis. De seguida, tots tres surten a escena, l’un rere l’altre, en aquest ordre: Foz, Foz i Foz, i saluden amb moltes reverències el públic mentre somriuen i se’l miren; se’ls veu tots contents dels grans aplaudiments i bravos que suposadament reben. Fan mutis i, de seguida, tornen a sortir i a saludar com abans. Fan mutis.

Surt a escena en Foz.

Foz: Etcètera,
        etcètera.

I en Foz demanà a en Foz:
-On és en Foz?
I en Foz respongué:
-Que potser sóc el guardià d’en Foz?
I llavors va ser quan l’acomodador va clavar el clatellot a en Foz.

Cau el teló.

dividing line

© Carles Hac Mor

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ