MONTSERRAT COSTAS
LA MURGA
L'arrel de les dissonàncies
Genolls a terra, braços en creu,
em sé estendard de la foscor absoluta.
Només les ombres em reten homenatge.
Però si se'm trenca una corda del violí
en pessigaré una altra.
Que ve el llop
Jo queveelllopejo
Tu queveelllopeges
Ell queveelllopeja
Nosaltres queveelllopegem
Vosaltres queveelllopegeu
Ells hi cauen sempre
de quatre potes
Cibersíndrome de Stendhal
Asfixiant la bellesa
tanta i aquí
tota i ara
Quan no em vigilis
m’ompliré les butxaques
de pètals
Mètode Suzuki
blanca
blanca
negra
blanca
La grandesa del poema
rau allà on els dits no arriben.
negra
blanca
negra
blanca
Collage I (Vinyoli-Sampere)
Cadascú porta als ulls
l’hora de morir.
Atura’t:
hora fixa del poema.
No cal dir abisme.
L’orella escolta sols
l’abisme del silenci.
Ara, quan ja sabem
que volies dir la mort.
Paraules d’amor
(a la manera de Toshiko Hirata)
T’explicaré un secret
perquè creixi i fructifiqui:
les grans paraules d’amor
són inventades.
Els secrets es fan grans
només en revelar-los.
L’oblit és permanent
només si és necessari.
Si et dic Concertgebouw
no et pensis que t’estimo:
aquesta paraula no l’he inventat pas jo.
Anem bé
Si tot ens va tan bé i és tan perfecte
i som feliços junts i ens estimem
i canten els ocells i surt el sol i
som sexis, joves, forts, rics i valents,
qui ha convidat la murga a aquesta festa?
Superpoders
Veure el telenotícies
sense amoïnar-se
Desaparèixer quan toca
reunió de veïns
Menjar cireres
fora de temporada
Arribar l'últim
i marxar el primer
Ocupar l'únic
lloc per aparcar
Viure sense preguntes
Morir sense respostes
La perfecció de la capsa buida
Buscaves or. Et vaig fer a mans
conversa sense fi,
sexe sense preguntes,
mel als llavis,
mil i una nits.
Res no t'era prou.
I ara exigeixes el llibre de reclamacions.
Mentre l'esperes,
m'entretinc amb el paper d'embolicar.
I en faig les ales amb què fujo.
© Montserrat Costas
Nota: Tots els poemes pertanyen al recull La murga que serà publicat per Lapislàtzuli editorial durant la tardor de 2012.
Biografia:
La murga (2012) és el quart llibre de Montserrat Costas (Capellades, Anoia, 1976), després de L’amplitud dels angles (2003), Híbrid (1999, escrit conjuntament amb Jordi Condal) i Poesia egocèntrica (1997). Viu a Barcelona, és llicenciada en Periodisme i treballa d’editora. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, al japonès i al noruec, i l’ha recitat arreu dels Països Catalans i a Noruega. Ha guanyat els premis de poesia Divendres Culturals de Cerdanyola del Vallès (1996) i Vila de Martorell (1999). Escriu regularment crítica de poesia a les revistes Caràcters i Quadern.
Trobareu més informació a www.montserratcostas.cat.
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com -------