Mediterrani I
Aquest mateix mar infatigable amb el mateix aspecte
blau opac al qual vaig anar quan era tan jove
i sense cap altra raó de vida que mantenir
la que tenia: dona, filla, i dos fills, més grans,
si és que set i cinc anys pot ser mesura de res més
que una innocència vulnerable. Quan el fre va fallar
la roda del darrere de la bicicleta va enxampar el taló
del fill gran i va servir per aturar-la, però el trau li arribava
gairebé fins a l’os. Vaig posar-li pomada a la ferida
i l’hi vaig embenar, sense ni voler veure com era de profunda,
i durant dies el noi anava a peu coix i agafant-se a tot arreu
com una aranya fins que, per fortuna, es va curar. Oh vida, oh miracle
de l’existència quotidiana, sol, menjar i coses així! Poden creure
aquells que vivien llavors amb mi que els estimava?
Saben que sense dir res, amb persistència, me’n preocupava?
©Traducció de Dolors Udina
Aquest poema forma part del llibre On Earth, de Robert Creeley, publicat pòstumament el 2009. Robert Creeley (1926-2005) és un poeta nord-americà autor d’una desena de llibres de poemes i d’una novel·la L’illa, publicada a Mallorca el 1998. Als anys cinquanta del segle passat va viure durant un temps a Banyalbufar. L’any 2005, Cafè Central va publicar l’Autobiografia, amb un pròlegde l’autor escrit expressament per a l’edició en català.
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com -------