RAMON BOIXEDA
CONVERSIÓ
Que, mar endins,
nàufrag als núvols,
el sentit vingui a tu.
Que, al llit salat,
l’ombra es dauri al sol.
LLENÇ
De dia a la platja,
pinta el mar
amb aigua de mar.
I al llenç de sal
la llàgrima ennuvola el cel.
La seva fe, la gravetat.
Xàfec que es repeteix
de fosca, a la platja,
quan puja la marea
i totes les mancances
se li assemblen.
SENYALS
Rebombori al camp.
Per a alguns, la rave definitiva,
nous contactes i fondre’s
amb la mitja lluna.
D’altres hi veuran
geomètriques sobre blat
i l’endemà de la ressaca
que s’abrasa amb l’enigma.
SOL DE POSTA
En la quietud de la boira,
la llum del far.
Voldria aprendre
com mira el sol la posta.
Ser l’ombra que desapareix
en l’abraçada. Es fa de nit.
TÀNTRICA
Reclòs a la cambra
de les boques aigua
el mestre iogui
s’ho fa tot sol.
Esquena corba,
natges al cel,
corona el crit
que el muda allau.
TROBALLA
Qüestió de xispa,
obrir la carn, veure
la veritat de l’os
i dessagnar-se.
Qüestió d’estil,
el xef nigromant,
l’examen forense
i el foc follet.
(de Escampar boira)
RA
Viure
sempre així, estant molt quiet
ANDREU VIDAL
Morir
sempre així, no acabant de morir
mai del tot. Freturant a les mans
d’un Personatge que estrangula
a força de voler abraçar
el mar sense la nit,
amb ulls sapients esbatanats
als llimbs on escampar la boira
dels segles sorgint de les tenebres,
mer alè d’aquest blau
que el cel reclama a l’esquelet de sal.
I no s’acaba allò que falta:
betta splendens, la peixera és un mirall.
“Si aquesta criatura, per tant, es salva
serà tan sols per consideracions estètiques.”
© Ramon Boixeda
Biografia:
Ramon Boixeda, Vic, 1981. És Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, titulat en Arquitectura Tècnica i té estudis de Filosofia. Ha publicat el poemari Diadebades (Vic, Emboscall, 2006) i prepara la publicació de Escampar la Boira, a laBreu edicions.
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com -------