JORDI VALLS
LES DUES RESPOSTES
Prems els botó. Ets el primer a contestar,
i l’encertes de ple, has tornat a guanyar
superes amb escreix l’eliminatòria.
El simpàtic locutor et fa passar a la final.
Les expectatives són altes, t’ho jugues tot
a la carta que tries a l’hostessa somrient.
El locutor obre el sobre, tensa l’audiència
fins a l’infart. Són dues les respostes.
Són dues les respostes possibles del tot o res.
Aquest món s’acaba. El que ha de venir, no.
COSTUM
Ho fem drets, recolzats a la maduresa
del temps obert, que vol, que ens buida, que ens passa.
Així partim d’un nucli irresolt, perdut
d’antuvi. Si ens hem estimat, no ens importa.
CACERA
Borden desesperats, s’acosten, busquen
rastres, petjades, una bona pista.
Van seguint un fil de sang que et devora.
A camp obert, els cornetins celebren
el teu martiri, s’estreta el futur
enmig dels esbarzers, i et protegeixes,
ocult entre les punxes i uns pocs arbres
que inútils t’aïllen. Sents com freguen l’herba,
com topen amb arrels i pedres.
Prems
amb intensitat l’agònica lluita
on l’amor i la fe no hi compten. Sagnes.
LEICESTER
No vulguis salvar el tron. Els arbres gegants
abracen el bosc sencer, i a la vora, s’alça
el castell: fustes, cartrons, tensen la muralla
amb l’excés d’heroisme inevitable. La pau
durarà poc, el príncep legítim s’emprenya.
No fer-ho, és regalar la raó a l’enemic,
pur tacticisme que fa perdre l’argument
a favor del silenci. Deixa’t de detalls
has de prendre una drecera, i afanyar-te,
o no arribaràs a temps de posseir les brides.
Criden les mares insistents. Es pon el sol.
El bosc és una xarxa de fugitius nyicris
que han de salvar els apunts de la carpeta.
Baixes de l’arbre sense cap record. Demà
tornaràs amb els exèrcits restants. Gloucester
reclama un sol cavall, engolit per la fosca.
SOBRE LA PIETAT
Si només la dificultat el pot commoure
i del dolor en fa un treball d’orfebreria.
Què és la pietat?
Els que miren, cauen, i el mirall
n’allibera els peixos atrapats a la xarxa.
S’ajorna la negligència de la promesa,
i és l’horror i és l’èxtasi que devora els símbols.
L’àngel de la fum és tèrbol, exhala por.
L’espectre del seu nom és el salm de la queixa,
renovat amb una precisió calculada.
Els fils que dringuen tiben el fat de la vida.
Vol temps destil·lar una llàgrima de sang.
L’emoció gegantina a l’alçada d’un déu.
© Jordi Valls
Biografia:
Jordi Valls i Pozo. Barcelona, 1970. És poeta i assagista. En el camp de la poesia ha publicat nou llibres, “D’on neixen les penombres” (1995), “Natura morta”(1998), “Oratori” (2000), “La mel d’Aristeu”(2003), “La mà de batre”(2005), “Violència gratuïta”(2006), “Última oda a Barcelona” (2008) amb coautoria de Lluís Calvo, “Felix orbe”(2010), “Ni un pam de net al tancat dels ànecs”(2011). Ha guanyat els premis Martí Dot, Vila de Martorell, Senyoriu d’Ausiàs March, Gorgos, Grandalla, i els Jocs Florals de Barcelona, esdevenint el primer poeta de la Ciutat en el període 2006-2007. Ha estat antologat a “21 poetes del XXI” (2001), “Milenio. Ultimísima Poesía Española” (1999), “Dnevi poezije in vina” (2008),“Cançons de bressol” (2011). Ha estat traduït a l’anglès, al castellà i a l’eslovè.En el camp de l’assaig ha participat en “Monogràfic sobre Vicent Andrés Estellés” de la Revista Reduccions n. 98/99 (2011), “L’única certesa. Primer simposi Màrius Sampere (2008), i íntegrament, el “Retrat de Montserrat Abelló” (2010).
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com -------