MEMORIA EZ GALTZEKO OHARRAK, 1
Ezin zaitzaket giltzapetu,
txolarrez eta eroz beteriko kalea zarelako.
Ezin zaitzaket ordenatu,
umeltasun lizunezko trumila zarelako.
Ezin zaitzaket harrapatu,
paturik gabeko zaldiaren galopa zarelako.
Ezin zaitzaket maitatu,
gogo oneko jendearen beldurren zakua zarelako.
Ezin zaitzaket pentsatu,
lo-gabezian ernai naukan ideia burugabea zarelako.
Ezagut zaitzaket, ordea:
neu lakoa zara, beste azal batekin.
Notes per a conservar la memòria, 1
No puc tancar-te:
ets el carrer ple de teuladins i de bojos.
No puc ordenar-te:
ets un nuc fosc d’humitats lascives.
No puc atrapar-te:
ets un cavall que galopa sense destí.
No puc estimar-te:
ets el sac de la por de la bona gent.
No puc pensar-te:
ets la idea que em tiranitza en l’insomni.
Tanmateix, et puc conèixer:
amb una alta pell, ets com jo.
AKIDURAZKO OHARRAK, 2
Laztan bat eskatzen baldin badizut huntzorriaz oroitu.
Goranzko bidean harrapatzen du beti egarriak.
Ezune larrienean ere zutik aurkitzen du,
horma ezagunari atxikia.
Neu ere, halaxe nago, oraka zure ferekari,
tente, huntzorri mehetua,
maite-ur egarriz ala ukoaren itoguraz naizenentz
argitu ezinik.
Notes de tedi 2
Si et demane una carícia, recorda l’heura.
La set la sorprèn mentre s’enfila.
La troba dreta fins en la carència pitjor,
adherida al mur conegut.
Jo faig igual aferrada al teu contacte,
atenta, dèbil heura confosa,
incapaç de saber
si tinc set de beure l’aigua teua
o set d’ofegar-me sense el teu alè.
KODEA
Bestelako kodea aldarrikatu nahi dut:
hitzarena ez bezalako kodea,
hizkera ez-hitzezkoa,
oroimenean kondenatu ezineko lengoaia,
zinak gezurta ditzakeen berbakera,
erreklamazio-libururik eta
tarifa-zerrendarik gabeko mintzo mutua,
mezu anbiguoz itxuraturiko jario askea,
adierazi gura ez denaren adierazpidea.
El codi
Reivindique un altre codi:
un codi distint al de la paraula,
un idioma no verbal,
un llenguatge impossible de condemnar en la memòria,
un discurs que desmentesca juraments,
una parla muda
sense llibre de reclamacions ni llista de tarifes,
un fluid permanent de missatges ambigus,
l’expressió d’allò que no pot expressar-se.
GALDEKETA
Non daude pozaldi horailetatik
batzeko ginen taupada hordigarri haiek?
Non, belaontzien ezpalez
eraikitzekotan ginen sutondo ibiltaria?
Non dago tigreen marrekin
dekoratu nahi genuen aberri berria?
Non, iraganaren magalari atximurka eginez
berretsi gura genituen gure paisajeak?
Non da lehen ohe hartako erloju ezberdina?
Non galdu dugu misterioaren ura,
zeinahi utopia bedeinkatzeko balio ziguna?
Non gorde duzu irudimenaren maleta?
Zer dago orain barruan?
INTERROGATORI
On són els batecs ebris,
la collita que n’havíem de fer, de tota la nostra eufòria?
On és la llar ambulant
que havíem de construir amb fusta de naus?
On la pàtria nova
que pensàvem decorar amb ratlles de tigre?
On els paisatges somniats
que havíem de conquerir pessigant el passat?
On va anar a parar el rellotge del nostre primer llit?
On vam perdre l’aigua del misteri,
aquella que servia per beneir les utopies?
On vas guardar la maleta de la imaginació?
Què hi ha, ara, a dintre?
Miren Agur Meabe (Lekeitio 1962) és llicenciada en Filologia Basca. Va treballar durant anys a la ikastola Kirikiño, de Bilbao. Posteriorment, es va fer càrrec de la direcció i de la gestió de publicacions de l’editorial Giltza-Edebe. A més de traduir, ha treballat sobretot en poesia i en literatura infantil i juvenil. Azalaren Kodea (Susa, 2000) ha obtingut el Premi de la Crítica.
Traducció Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, La Safor, 1968) és llicenciada en Filologia Hispànica i doctorada en Filologia Catalana. Ha publicat Remor alè (1993), A les palpentes del vidre (1998) i Tots els noms de la pena (2002). Forma part del consell de redacció de la revista Caràcters i coordina la col·lecció de plaquetes “Razef”, que publica Edicions 96. Amb el poemari Flors a casa ha guanyat els Jocs Florals de Barcelona en el certamen corresponent al 2007.
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem que llegiu les condicions d'utilització