Incrèdul
Non dimittere credere pro credere, sed pro intelligere
Ramon Llull
Doncs Jo ja no crec en qualcú
no cal dir que manco en ningú:
ni Déus sangonosos ni pàtries eixorques,
ni atzars benèvols ni fats engreixats
per estultícies cegues de devessalls provinguts
de mils fonts del gat que ja sols
brollen bromereig contaminat.
(Vols venir a banyar-te amb jo?)
Doncs Jo ja no crec en paradisos
terrenals ni artificials, on es mor
el ionkiàstic nodrit pel plor oblidadís
d’un marbre gravat; el polsim crematori
d’ànimes burgeses empegueïdes de saber
que la Shoàh avergonyeix totes les cendres
que menen a qualsevol més enllà.
Doncs Jo ja no crec en Jo
manco en voltros, voltors anagràmics,
perquè ambtots som il·lusos i som solituds
del fàstic TVològic o de la negació biològica.
Bernando Soares digué que el cor, si pogués pensar, s’aturaria.
Jo dic que el cervell, si pogués sentir, s’encefalogramaria planerament.
El fetge és l’únic múscul de l’ànima.
La resta,
Literatura.
Jordi Florit Robusté (Maó, 1976). Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB. Autor del poemari Empelts (Maó: Xibau, 2004).
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem que llegiu les condicions d'utilització