Marbre
I – Cariàtide
Als teus peus,
la vida dels homes
es transforma
i els teus ulls de marbre
no atenyen a veure
què passa i què queda.
T’admiren, però cap d’ells veu
més enllà
de la seva aguda miopia.
Ets un fragment de memòria
que oscil·la en el temps
des d’un passat manllevat.
Et van crear per romandre
i explicar
amb llavis de pedra
les grandeses
i misèries
dels avantpassats;
la pluja i el vent
t’han erosionat la memòria,
t’han llevat la parla,
t’han cobert els ulls
amb la pàtina
d’unes llàgrimes
impossibles.
Als teus peus, el món canvia.
I tu penses:
de les inclemències del temps,
la més humiliant n’és el pas.
II – Làpida
Als teus peus,
la vida d’un home
s’ha aturat
i la carn
estantissa i inútil
s’hi ajaça.
Ets la seva darrera paraula,
que mai va pronunciar,
i la darrera mirada.
Ets un fragment de memòria
empès en el temps
cap a un futur ignorat.
Et van crear per romandre.
Només tu admets
que ets el subterfugi
d’una gent
massa enfeinada per recordar
fins i tot aquells
que estimaven;
ningú s’apropa ja amb poms de flors.
Només terra i cucs
que devoren
el teu protegit.
Als teus peus, el món s’atura.
I tu penses:
no hi ha pedra capaç d’aguantar
l’incessant desgast del pas del temps.
Coloma Pastor i Vinyals (Badalona, 1981) és estudiant de Filologia Hispànica i investigadora en lingüística computacional.
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització