poesia


ANNA BALLBONA

 

TRES POEMES DE LA MARE QUE ET RENYAVA ERA UN ROBOT (2008)

 

BINIFADET

            «Allà on el vi sojorna, la foscor no hi fa estada,
            la nit dels bevedors és sempre com l’albada.»
            Abu-Nuwàs

Cassola de peix. Binifadet, tretze graus i mig.
Concentrat de poció de civada, d’entrant.
Molt bo tot, un poc més de vi de fades, ara rosat.
Enjogassats, dansen closques, gambes i raps,
ben agafats de les mans, un vas més de Binifadet,
dolç beuratge en vers, ofrena als déus menorquins,
que la melodia és exquisida i la metafísica acompanya,
recordant, trenem els cors, besa’m ben fort,
aquell Mundial del noranta, Itàlia,
col∙lecció d’ídols a l’àlbum,
a la cassola, Mazinho, Caniggia i Völler,
i Koeman, Baresi i Gullit de farcit,
i la fletxa irlandesa, John Aldridge, la cirereta.
El Binifadet ja és només un vestigi de sediments.
Resta al fons de la cassola un escamarlà atònit.

break

TERGIVERSAR

            «Les ombres que vas ser
            ja t’han deshabitat.»
            Enric Sòria

Aquesta vegada no voldria perpetrar una fugida enrere, tergiversar
el dors de la biografia, fer-li llengots, per ensenyar
un revers de nova impressió, que sigui l’Altra i no jo qui es
passegi pels carrers engalanats d’aquest Enlloc. No voldria
aquesta vegada que l’impacte del Boeing 3 4 6 sobre el pou
on nien totes les culpes trenqués el joc de miralls que ens
uneix. I que tot d’una s’inundés el dors, i el revers quedés tot
sec. I que tot fos una ironia.

break

ENDESA

Abans, de camí cap a casa,
passava sota un fanal de llum pansida,
―despulla de polígon industrial―
que ara s’encenia, ara es fonia,
just quan el meu pas desendreçat
s’hi compassava.
Sempre he tingut una inclinació
cap al realisme màgic,
i per pura fabulació infantil
vaig voler imaginar que era un senyal:
en l’insondable atzur còsmic
ara algú naixia, ara algú s’apagava,
com si el món s’orquestrés
a partir d’un lúcid pentagrama;
quan en realitat era,
una vegada més,
una falla del sistema.
Salta l’automàtic.
Seguirem esperant algun senyal,
escrutant el cel.

break

TRES POEMES INÈDITS


TAULER DE JOC

Íntima constatació truculenta
que hi ha una façana i uns interiors
i màscares que s’intercanvien.
Sempre s’ha dit que llegeix més enllà,
que sabia disseccionar opacitats,
intuir arrugues titil·lants
sota una escena escrita per complaure.
Però l’ombra del dubte es desvetlla i fa el toc,
i identificar la tara de l’esquetx,
artifici o gest ocult, l’estremeix.
A falta de guix per quadrar el cercle
s’entreté a escrutar el tauler de joc.

break

MANDROSA

Mandrosa de mena de multituds,
esquiva el gregari amb ironia:
volen atzagaiades de somriures
passatgers, alats, entre el públic
i tot s’escola desapercebut;
petita cuirassa supervivent,
dissimulació sense ofici
d’algun obscur clot identitari,
es somia assot de quincalla trascendent.

break

PLAÇA DURA

Cercant un punt de la perifèria
perquè l’esclat de l’àtom més cèntric
no l’esquitxi, es desorienta,
perd l’agulla del rumb i quan es veu lluny
es gira i té al davant un altre esguard,
insensible i fred, sense aixopluc.
Quan creu que camina pels afores
va a raure a una plaça dura, de disseny.

break

© Anna Ballbona i Puig

 

Biografia:
Anna Ballbona i Puig va néixer a Montmeló (el Vallès Oriental) l'any 1980. Llicenciada en Periodisme, té en dansa estudis de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Treballa com a periodista a El Punt, a més de col·laborar a les pàgines de Cultura d'EL 9 NOU. Participa en l'organització del festival Primavera Poètica de la Garriga.
La mare que et renyava era un robot, guardonat amb el Premi Amadeu Oller 2008, és el seu primer llibre. Hi traça un itinerari, entre irònic, escèptic i tendre, des de la infantesa fins a algunes de les perplexitats de l'edat adulta i els desencisos propis dels temps, de la mandanga postmoderna.

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com -------juliol - agost 2008