poesia


FULVIO CHIMENTO

 

MIA OMBRA ASSENTE

Mia ombra assente
e solitaria, tu sai
che quel ch’ io inseguo
è il ricordo di quel
che io fuggo,
sparsi pensieri e foglie.

Un lenzuolo
di metallo cinge
la barbarica mia gola.
La vita senza amore
è morte e cosa vana,
così la mia anima si destò
per un frusciar
di capelli bruni.

Altri occhi lei
ravvede ora nel tedio
delle sere,
io sono qui che ardo
e come legno antico
divampo nelle arterie.

LA MEVA OMBRA ABSENT

La meva ombra absent
i solitària. Saps prou bé
que allò que jo persegueixo
és el record d'allò
que jo defujo.
Pensaments dispersos i fulles.

Un llençol
de metall cenyeix
la meva gola bàrbara.
La vida sense amor
és mort i cosa vana.
Així es desvetllà la meva ànima:
per un fru-fru
de cabells bruns.

Són uns altres els ulls que ella
ara reveu en el tedi
dels vespres.
Jo sóc aquí, cremant,
i com fusta antiga,
sóc flama dins les artèries.

break

FOLLEMENTE!

Il tuo cuore ferito
di lince appenninica
risale le vette più alte
e giunta alle sorgenti soavi,
scavi follemente di sotto
la terra, con unghiate veloci
a seppellir miti carcasse.

Ora che l'odore di te è svanito
da ogni estremo lembo,
vittima dei bruni capelli lui,
rialza improvviso il capo
tornando alla vita
semplice che fu, tutta la sua vita.

FOLLAMENT!

El teu cor ferit
de linx dels Apenins
depassa els cims més alts
i uneix les fonts suaus.
Excaves follament per sota
la terra, i amb cops d'ungla veloços
enterres carcasses de mites.

Ara que l'olor de tu s'ha esvanit
de cada límit extrem,
ell, víctima dels cabells bruns,
alça de cop el cap
i torna a la vida
simple d'abans, tota la seva vida.

break

 

SUSSURRI

Notte di tempesta
per le mie e le tue gambe.
Mi nutro di te,
quando il vento cessa
ed evapora il silenzio dal marmo.
Alle sei di mattina
addormentarsi al tuo fianco
è un infinito
che sottende il rimpianto.

C’è sempre un Fiume
tra le mie labbra e le tue,
tra le tue labbra ed il silenzio,
onda mancante
che infiammi il ricordo.

A qual ora trovasti
rifugio nel petto.
Rondine, sfuggente
migratrice.
L’amore fugge via silenzioso
ti cammino vicino,
ti tengo le mani nel vuoto
sul ciglio leggero.

MURMURIS

Nit de tempesta
per les meves i les teves cames.
Em nodreixo de tu,
quan el vent deixa de bufar
i evapora el silenci del marbre.
A les sis del matí
adormir-se al teu costat
és un infinit
que amaga l'enyor.

Hi ha sempre un riu
entre els meus llavis i els teus,
entre els teus llavis i el silenci,
onada mancant
que inflames el record.

A bona hora vas trobar
refugi al pit.
Oreneta, migradora
fugissera.
L'amor se'n va silent.
Camino al teu cosat,
t'agafo les mans en el buit
sobre el cingle lleuger.


break

© Fulvio Chimento

(Traduït pel dígraf del desitx )


Biografia:
Fulvio Chimento va néixer a la perifèria sud de Roma l'any 1979. En l'actualitat es dedica a comissariar mostres d'art contemporani; s'ocupa de comunicació i de crítica. L'any 2001 alguns dels seus poemes van ser seleccionats per formar part de la Biennal de joves creadors d'Europa i el Mediterrani que tingué lloc a la ciutat de Sarajevo.

El nostre romà va descobrir joveníssim el plaer de l'escriptura gràcies a la lectura de Pier Paolo Pasolini i Pablo Neruda. Considera la poesia com un gest solitari, una dimensió anòmala de l'existència, una manera d'observar directament la realitat sense la necessitat de recórrer a deformacions òptiques.

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com -------juliol - agost 2008