novembre-desembre 2007

Meritxell Nus

 

ESTACIONS

S’acomoden segons, postals i espais
a l’espera de dies prou amables,
segons tenim previst a l’interior,
avui, que som només que recipients
de projectes i algun record d’argent.
Agosarats fem càlculs, resumim
l’esfera de les estacions viscudes
i simulem que no tenim el temps,
que no hem pensat mai més en aquell tren
folrat d’estiu i de mitja tardor.
Aquell tren duia el nostre món al cor
d’un hivern carregat de ferro vell.

image

IRREALITAT

Despullem-nos. Que negui el cos
tots els camins de la fugida.
No diré mai la gràcia d’un
envelat de festa major,
el luxe de plaça empedrada,
la carretera estreta. Quilòmetres
freds que faré encara per veure’t.
Se’m perd la nit i ballo sola.
No dormiré mai més com ara
somio una vida senzilla
al recer d’un amor de festa.
Desperta’m. Calla’t el misteri
del que serem quan siguem grans.


Biografia:
Meritxell Nus neix a Estac, una tardor de 1985, quan el sol daurava una vegada més el paisatge que l’ha criada, entre el fred amable, bèsties manses i gent senzilla. A punt de celebrar la majoria d’edat, l’inici de l’etapa universitària li descobreix la urbanitat: una altra manera de viure. Lleida és la ciutat ponentina que l’acull i l’esperona. A la UdL cursarà Filologia Catalana, mentre aprofitarà per entaular amistats que l’animen a llegir nous autors. No ha publicat res destacable, però continua escrivint, com sempre, sense pressa i amb devoció. I amb la ferma convicció que els seus millors poemes seran els de demà.

© Meritxell Nus

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ