Montserrat Abelló
LES PARAULES
Les paraules
se m’entortolliguen
a les mans. Em costa
de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen
entre els dits, i
es tornen dolces.
Hi servo la tebior
de moltes mans, de
cossos; la tremolor
de llavis entreoberts
i el tacte de la pell,
espessa de desig,
suavitat
de parpelles closes,
trèmules
damunt d’ulls que endevino
plens de guspires.
Sóc amb vosaltres
a través de la pell
d’aquest cos que estimo.
WORDS
Words
become tangled
in my hands. It is hard
for me to let them go.
They soften lovingly
between my fingers
and sweeten.
They carry the warmth
of many hands, of
bodies, the trembling
of half-open lips
and the touch of skin,
thick with desire,
gentleness
of closed eyelids
tremulous
on eyes I guess
are gleaming.
I am with you
through the skin
of this body I love.
(De Paraules no dites, 1981)
DEIXA QUE EL VENT
Deixa que el vent
esgarrapi el son i que la veu
resti sotmesa.
I enfonsa els dits en
els records, en subtils
espires de claror.
Són històries de debò
les que conjuminen el temps;
i els sospirs es perden en l’aire
i pels batents de les portes
s’escapen els crits.
La fugissera memòria
no computa més que fets,
no el tremolor; la por
del dir o el saber imprecís.
Traç lleu i persistent
que es grava lent sobre la pell.
Una cicatriu inesborrable.
El llum del menjador.
L’ombra de la mà
damunt del paper.
LET WIND
Let wind
scratch sleep and voice
remain submitted
And dip your finger into
memories, in subtle
whirlings of light.
They are true stories those
that concoct time;
and sighs are lost in the air
and through door panels
cries escape.
Fugitive memory
only computes facts
not the shuddering, the fear
of imprecise speaking or knowledge.
A light and persistent trace
engraving itself slowly on the skin.
An ineffaceable scar.
The dining-room light.
The shadow of a hand
on a sheet of paper.
(De Foc a les mans, 1990)
TOT ÉS UN IMMENS BUIT
Tot és un immens buit,
recordar voldria tants noms
que ja no retinc.
I la nit esdevé cada cop
més fosca, més misteriosa.
Amb l’encens espès de flors
esfullades, de nines esventrades.
De retaules vivents;
de terribles imatges
de pobles vençuts, de cossos
llençats dins fosses comunes.
I voldria tenir el do de poder
aplacar-ne el dolor.
De cridar sense fre,
d’oblidar
tanta impotència.
EVERYTHING IS AN IMMENSE VOID
Everything is an immense void
I would like to remember
so many names I no longer recall
And night becomes darker
and darker, more mysterious.
With the heavy scent
of shredded petals, of broken dolls
of live altarpieces;
with terrible pictures
of vanquished countries, of bodies
thrown into common graves.
And I would like to have the power
of mitigating such pain.
Of crying without restraint,
of forgetting
so much impotence
(De Dins l’esfera del temps, 1998)
M’HE ANAT PERDENT
M’he anat perdent
a poc a poc.
Ja no em conec
les mans, els peus.
Visc en una casa
de tants anys
com si, sense voler,
s’hagués desprès de mi.
I jo fos un fantasma,
arribat de lluny,
que s’hi mogués
amb placidesa.
Em rodegen plantes
i flors; roses vermelles
com sang i les fulles verdes
i lluents de les camèlies.
I el record vivíssim
dels teus llavis
damunt la pell.
I em pregunto
si aquesta casa
on em trobo i aquests
ulls amb què m’ho miro tot,
són meus.
I HAVE BEGUN TO LOSE MYSELF
I have begun to lose myself
little by little
I no longer know
my feet, my hands.
I live in a house
so old
as if, without meaning to,
it had forgotten me
And I was a ghost
arrived from far away,
placidly wandering
over there
I am surrounded by plants
and flowers; roses as red
as blood, and the green and
shiny leaves of camellias.
And with the most vivid
memory of your lips
upon my skin
And I ask myself
if this house where I am
and these eyes
I see everything with,
are mine
(De Memòria de tu i de mi, 2006)
Traducció: Montserrat Abelló
Biografia:
Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) és llicenciada en Filologia anglesa i té una extensa i valuosa obra com a poeta i traductora. D’entre la seva producció poètica, cal destacar obres com ara Vida diària (1963), Foc a les mans (1990) i Dins l’esfera del temps (1998), que va obtenir el premi de la Crítica Serra d’Or de poesia. Com a traductora, cal remarcar les seves traduccions d’obres de poetes anglosaxones, especialment de Sylvia Plath. També ha traduït a l’anglès textos de Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs, entre molts d’altres. El 1998 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. L’any 2002 va veure publicada la seva obra poètica al volum Al cor de les paraules, per l’editorial Proa. Aquest llibre va rebre tres importants guardons, el Cavall Verd de poesia 2003, el premi de Cadaqués-Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica el 2003 i el premi Lletra d'Or del mateix any. El seu últim llibre és Memòria de tu i de mi (2006).
© Montserrat Abelló
Traducció :© Montserrat Abelló
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització