novembre-desembre 2007

Maria Antònia Massanet

Tetralogia de la caiguda

 

        I

és agost
i és del sud l’estampa
d’allò invisible,
humit i llefiscós
que en carn ara es reprèn.
La porta no està pas tancada
i a l’escletxa m’hi faré una casa.
No és d’estranyar del soroll el color,
ni tampoc la fondària
del pou que em cou
en el més profund
del més amagat
dels meus jos

             II

he sentit el teu nom
en el fons del meu pou
així i tot
alguna cosa en sura
hi resta,
persisteix,
amb perpètua mansuetud
irada falta
absolta recança
il·lusió de completud
empremta inesborrable
d’abolida avantcambra

           III

com el peix abissal
que explora el pou
sense fons
(perquè almenys no en coneix)
l’hòrrid buit
el cant del no-res
la freixura del món
(perquè no estem tot sols
tot i que hi estem cada cop més)
i es guia amb la cua
per timó
explorant la negritud
esperant a l’aguait,
amagat a la foscor
per camuflatge el corall
ofegat per l’absència de llum
menjant pútrides
abolides restes
d’una superfície que ni coneix
(que ni sap d’ell, tampoc)
amb l’anhel
que en passi un altre,
com ell,
per poder veure’s
per un instant
reflectit
a ell mateix,
en ell mateix,
així busquem tots.
Perquè amb especular
al mirall
no n’hi ha a bastament

            IV

cada dia em sento
més lluny de mi mateixa
el reflex en el mirall
mostra una figura aliena
em sento estranyada
del meu propi cos
i em provoca rebuig
haver-lo d’habitar
però no tinc cap més casa on viure
–i aquesta em surt barata,
no menja tampoc massa.
En mirada d’altri
em sento soscavada
fins a un punt
que ja ni sé ben bé
on està el límit
entre jo i jo mateixa.
Però em penetra a mi
o penetra a l’altre?
A aquesta altra mª antònia
a qui li agrada
menjar i riure i fer l’amor?
Perquè ella ara no sóc jo:
jo sóc vella i obscura,
trista, lletja,
resignada i temorosa,
insomne i malaltissa,
pesarosa per feixugues càrregues
rotunda com un forat
insadollable de no-res.
Massa de mortífera insatisfacció
una mitja persona només

 

(Poema inèdit)

 

Biografia:
Mª Antònia Massanet (Artà, 1980) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i actualment estudia el màster interuniversitari d’Estudis de Dona, Gènere i Ciutadania. Guanyadora de l’Art Jove de les Illes Balears de poesia en català del 2006 amb el poemari Disseccions emocionals, ha publicat a les revistes Bellpuig de Mallorca, Lletra de dona i Lectora, del Centre Dona i Literatura de la UB, i a Líquids, de la Universitat de València. Ha d’aparèixer pròximament a una antologia de joves poetes mallorquins i a una altra de poesia eròtica de dones.

© Maria Antònia Massanet

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ