MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ

 

TE

Tant me fa si és veritat
que tens el do
de projectar imatges del futur
entre les fulles d’una tassa de te;
no n’obtindràs moneda ni regal.
Però et donaria el que no tinc
si posseïes l’art de suprimir
imatges del passat:
una tassa, flairosa, de te
i una fulla de menta
sostinguda entre uns llavis encesos,
reclamant la imminència del bes

 

MOBLES

De vegades, els dies
ens disposen l’espai de tal manera
que ens costa acomodar-lo;
no és l’excés ni el defecte,
ans el neguit de sentir-nos desplaçats,
incapaços d’encaixar-hi,
maldestres per alterar
l’ordre absurd de les coses,
talment el joc que ens ofereix
una gran botiga de mobles
–extensa, proveïda, dissenyada amb cura,
il·luminada a bastament–-
perfecta per mirar des del carrer,
però impossible d’habitar-hi.

 

SENSE CONSOL

Sovint, massa sovint,
el plor sobre una tomba
és el ròssec estèril
del mot que va quedar-se’ns a la gola,
de la carícia
que no vam saber fer,
de l’esguard estroncat
al punt just de concebre’l;
sovint, massa sovint,
el plany indeturable
traeix un dolor agut
per tot allò que hauria pogut ser
i l’orgull va negar-nos.

 

DISTÀNCIES

Des de l’alt tamboret,
asseguda davant de la barra,
intueix com declina la tarda
darrere els seus cabells.
El baf de dins i la humitat de fora
han fet entelar els vidres
i Cocker posa a prova
el pes de la nostàlgia.
Els ulls inquisitius
que, de l’angle oposat, li busquen la figura,
no sabran veure mai
el pas evanescent d’un espectre fugaç:
la infantesa remota.
 

CONTRAELEGIA

Encara bo que plou
i l’aigua, pertinaç, s’endurà la brutor
de terrats i llambordes.
Encara bo que plou,
es xoparan els camps, revindran les rieres
i el dia es llevarà amb gust de terra molla.
Encara bo que plou
i, quan escamparà,
els nens s’afanyaran a córrer pels bassals
solcats de fulles seques.
Encara bo que plou,
del tot indiferent a la mirada tèrbola
que hi projectem darrere els vidres.

 

Aquests poemes pertanyen al llibre El tomb de les batalles (Ed. Papers de Versàlia, Sabadell, 2009)

Biografia:
autorMiquel-Lluís Muntané
(Barcelona, 1956) és sociòleg, periodista i escriptor. Ha publicat una vintena de títols que abracen diversos gèneres: poesia, narrativa, teatre i assaig, així com contes infantils.  Ha traduït del francès al català i col·labora regularment en els mitjans de comunicació. S’ha dedicat a la docència –secundària i superior–, a tasques editorials i a la gestió cultural. És president honorífic de la Federació Catalana d’Associacions Unesco, president de l’Associació de Crítics Musicals en Llengua Catalana, vocal del Consell de Cultura de Barcelona i membre del jurat de diversos certàmens literaris. L’any 2007 va ser guardonat amb el Premi Climent Mur per la seva activitat en l’àmbit de l’associacionisme cultura

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
       Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com -------