Critica

  

Mouse Guard portadaMOUSE GUARD. TARDOR 1152.

SERGI VICIANA FERNÁNDEZ

 

A propòsit de Mouse guard. tardor 1152, de David Petersen (Norma editorial, Barcelona, 2008).

El nord-americà David Petersen es declara aficionat a les històries de capa i espasa, d’espasa i bruixeria, i de fantasia en general. Per això va decidir fer un còmic precisament d’aventures. Va idear un món de ratolins amb una guàrdia ratolina per vigilar els camins i protegir-los dels depredadors. Tot plegat, amb el rerefons d’una guerra recent de la qual no en sabem gran cosa.
       El dibuix és força interessant, senzill i de vegades fins i tot simple, però funcional i expressiu. Per sobre del virtuosisme gratuït que s’ha posat de moda darrerament, com si el realisme fos sinònim de qualitat, Petersen opta per un dibuix amb voluntat comunicativa, sotmès a la trama. Les vinyetes tenen text quan el necessiten, perquè sap donar la informació només amb el dibuix, i té una frescor que s’agraeix.
       El principal problema, però, és el ritme. O, més aviat, és l’absència d’un ritme, ja que la història va de vegades a poc a poc, fins i tot massa, per accelerar-se sobtadament o fer un salt el·líptic que et deixa cercant les pàgines perdudes pel mig. Personatges com Destral Negra són introduïts en només un parell de pàgines, i sembla que hagi decidit eliminar un capítol sense incloure res de transició. Tot i això, el relat es llegeix bé i deixaria amb ganes de llegir la continuació si no fos per la lamentable edició. Digueu-me primmirat, però que el primer que et trobis en obrir un còmic en català sigui “Guión y dibujo de David Petersen” a mi no em fa bon efecte. Potser si l’índex tingués capítols i no capítuls, o si la primera vinyeta no comencés amb la frase “Permeteu-me que us parli de la guàrdians”, potser aleshores no m’importaria anar trobant de tant en tant més i més castellanismes, faltes d’ortografia, o acabar amb una gal·leria d’il·lustracions.
       Al marge d’aquests problemes d’edició, resulta una lectura agradable, lleugera però no buida. Una bona tria per portar a la platja o llegir al tren de camí del Pirineu.

© SERGI VICIANA FERNÁNDEZ

 

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
       Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com -------juliol - agost 2008