PARAULA I DECISIÓ

LLUÍS SOLÀ

Si ara, quan hem arribat a la cent-cinquantena convocatòria dels Jocs Florals, pensem en el gest dels homes de la Renaixença d'acudir a l'Ajuntament de Barcelona, amputat com estava el nostre país de cap altra institució que el pogués representar amb poder i dignitat, per tal de demanar-li que s'avingués a restaurar aquell certamen literari, i pensem també en la decisió de l'Ajuntament d'assumir-ne la responsabilitat, i d'actuar, així, com el Cap i Casal d'uns homes, d'un territori, d'una llengua, d'una cultura, en definitiva, d'una nació, acabarem per concloure que aquella acció conjunta significaria no solament el reconeixement d'autors com Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Josep Yxart o Àngel Guimerà, és a dir, d'una llengua, d'una acció i d'un pensament, i d'un passat, d'un present i d'un futur, sinó, encara més, la voluntat comuna de recuperar la dignitat d'homes lliures i, recuperant-la, recuperar la nostra indelegable funció en el món.

Una mirada que abasti el camí recorregut d'aleshores ençà confirma l'impuls i la validesa d'aquells iniciadors. Ara sabem que tenim una cultura, una literatura i, en primer lloc, una poesia, d’un valor indubtable, sorgides de tots els indrets dels Països Catalans, que fa honor a la nostra literatura antiga, a Ramon Llull, a Ausiàs March o a Bernat Metge, i que, com aquesta, constitueix una aportació important, la nostra aportació deguda, a l’home universal, a la part d’home universal que hi ha en nosaltres. Els textos presentats enguany, procedents de tots els indrets de la nostra parla, en són un testimoni més. Mai més ben dit, doncs, que diverses generacions de catalans han portat a terme, gairebé sempre amb sacrificis personals importants i constants, una tasca ingent que ja havien, fonamentalment, fixat aquells homes de la Renaixença, sense preveure probablement les resistències, les dificultats i les persecucions que hauríem de superar, que certament ens han fet despendre immenses quantitats d'energia i d'esforços que hauríem hagut d'aplicar a la reorganització interna, però que, així i tot, ens han fet dignes de nosaltres mateixos i dels altres homes.

En efecte, l’empresa d’autoalliberament que ha exercit la nostra poesia, la nostra literatura i la nostra cultura, a desgrat dels intents diversos i constants, directes o indirectes, cruels o subtils, d'extermini cultural i lingüístic a què hem estat i continuem estant sotmesos, l'empresa d'alliberament de la nostra visió i de la nostra oïda, de la nostra ment i del nostre cor, del nostre cos i del nostre esperit, l'empresa d'alliberament i de recuperació de la llengua segrestada, ha estat una tasca gegantina, heroica i gairebé miraculosa. No endebades la paraula de la poesia té per funció potser essencial la llibertat, que sempre actua alliberant. Amb aquesta paraula hem anat avançant en la comprensió de cadascun de nosaltres com a persones i com a poble i hem anat aportant la nostra comprensió del món i de les coses al món i als altres homes, car hi ha un fet indubtable: cada nació té uns drets i uns deures envers ella mateixa i uns drets i uns deures envers el món i les altres nacions. Cadascuna ha d'aportar la seva part al conjunt. Però, per fer-ho, cal complir amb el primer deure i amb el primer dret: el de ser lliure.

En el terreny cultural, doncs, hem acomplert la tasca. Els poetes han servat i han conservat la veu. La d'ells i la nostra. És en el camp polític que la feina està gairebé per fer. Els instauradors d'aquells primers Jocs Florals no havien potser pogut o gosat preveure que el cos i l'ànima d'un poble, és a dir, la paraula vera, la poesia, el pensament, la memòria i la cultura col·lectiva en tots sentits, no podien subsistir indefinidament sense la lliure organització política de la pròpia societat. És un fet inqüestionable, però, que cap poble no pot subsistir sense l'estructura i la força política que li correspon. Que sempre topem amb obstacles de tota mena, i no pas únicament en el terreny de la llengua, de la poesia o de la cultura, quan intentem de conservar i de fer arribar a tothom el que ens ha costat tants esforços, és la conseqüència directa d'aquesta insuficiència. Perquè si bé és cert, per exemple, que hem construït una literatura de valor, també és ben cert que amb prou feines n'arriben a gaudir en primer lloc els qui en són els destinataris naturals, els catalans, ni, en segon lloc, els altres destinataris, els homes del planeta. Com que no hem disposat mai dels instruments polítics per fer-ho possible, com en disposen el suecs o els grecs, els danesos o els irlandesos, un divorci perniciós actua entre literatura i poble, entre la pròpia cultura i el poble a la qual va destinada, separació que no es dóna a cap altre país amb capacitat pròpia de decisió.

Hi ha tombants de la història. D'aquestes necessitats de l'hora els homes de la Renaixença, malgrat tot i contra tot, foren els intèrprets decidits i decisius. Ho vulguem o no ho vulguem, ja no podem ajornar més la qüestió de la situació de l'obra de la llibertat al nostre país. Hem de decidir sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra relació amb la llibertat i amb la capacitat de decisió que ens pertoca: la mateixa que a qualsevol altre poble lliure del món. Aquesta segona tasca de guanyar el dret col·lectiu a decidir, a decidir sobre tot el que ens afecta, a fer-nos cada vegada més lliures i més responsables, ens correspon sens dubte a tots, a fusters i a poetes, a benaurats i a malaurats, a joves i a vells, a homes i a dones, i fa segles que molta gent de casa nostra la porta a terme, però sobretot i en primer lloc és el deure fonamental dels polítics i dels dirigents, el deure de no claudicar, de no acceptar la subordinació ni el que és inacceptable, el deure de defensar encara amb més força i amb més unanimitat la nació negada, perquè la política, si més no entre els pobles que no volen deixar-se arrabassar la dignitat, ha de ser l'art de fer els homes i els pobles més justos, mes responsables, més universals i més lliures.

(Parlament llegit el dia 20 de maig a la cerimònia de lliurament dels Jocs Florals de Barcelona.)

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com -------juliol - agost 2008