Traducció de: Miren Ibarluzea, Miren Agur Meabe and Xabier Mendiguren
NO ET PUC DIR RES
No et puc dir res
que ja no sàpigues.
La llum tot just ateny
el llindar imprecís de les ombres
que projecta el teu gest.
El penya-segat no pot cloure’s
sobre el mar sense perdre
la natura de fre del vent.
Puc dir-te
si la sal s’ha vessat
sobre les estovalles
o si hi ha imprès
un tros de llavi
al cantó de la copa.
I de què et serviria?
Tot es desmembra.
El vidre del got és un prisma
que allibera els fragments de sol
que s’han escapolit de les cortines.
Tot es desmembra.
El món es desmantella en l’entreacte
dels nostres petits gestos amb les mans.
Tot es desmembra.
El temps t’esquiva
i el sol es deixa fondre
en els llindars
de les ombres que se t’escapen
com tu de tu mateix.
No et puc dir res.
Nosaltres no parlem
el mateix idioma:
per molt que te m’acosti, no hi seràs.
EZIN DIZUT ESAN EZER (No et puc dir res)
Ezin dizut esan ezer
dagoeneko ez dakizunik.
Argiak ozta iristen du
zure keinuak sortzen dituen
itzalen muga lausoa.
Labarra ezin da itxi
itsasoaren gainean, ezpada haizearen
geldileku izaera ere galduz.
Esan ahal dizut
gatza mahai-zapiaren
gainean barreiatu den
ala ezpain arrasto
bat dagoen
koparen ertzean.
Eta horrekin zer?
Dena desegiten da.
Edalontziaren kristala prisma bat da
gortinen artetik ihes egin duten
eguzki-izpiak askatzen dituena.
Dena desegiten da.
Mundua gainbehera dator gure esku-keinuen
antzerkiaren ekitaldi artean.
Dena desegiten da.
Denborak ixkin egiten dizu
eta eguzkia urtu egiten zaizu
ihes egiten dizuten itzalen mugetan,
zuk ere zeure buruagandik
ihes egiten duzun bezala.
Ezin dizut esan ezer.
Guk ez dugu hizkuntza
bera egiten:
nahi beste hurbildu arren, ez zara izango bertan.
SÉ
Avui sé com escriure’t,
que s’alça una claror
en els fragments de mot
que se m’acuden.
Avui sabria dir-te
el so de dins del so,
la llum tan pàl·lida,
com s’alcen les alzines,
com rius i com t’acostes.
La llum és formidable i els teus braços.
Puc dir-te que t’alzines
(ara tinc mots)
del fons del so que vibra
i véns i te m’acostes
i em dius a cau d’orella
fragments que se t’acuden.
I ja ets poesia.
BADAKIT (Sé)
Gaur badakit zu nola idatzi,
distira bat goratzen baita
otutzen zaizkidan
hitz pusketan.
Gaur jakingo nuke zuri nola esan
hotsaren barruko hotsa,
argi hain zurbila,
nola goratzen diren arte-arbolak,
nola egiten duzun irri eta nola hurbiltzen zaren.
Argia egundokoa da eta zure besoak.
Esan diezazuket goratu egiten zarela
(orain baditut hitzak)
dar-dar egiten duen hotsaren hondotik
eta bazatozela eta hurbiltzen zarela
eta belarri ondora esaten dizkidazula
zuri otutzen zaizkizun puskak.
Eta orduan poesia zarela
TRILOGIA DE LA POR / BELDURRAREN TRILOGIA:
LA POR
La por no té finestres,
no té queixals
ni bons consells.
No hi ha taules parades
on poder refredar-la,
entretenir-li els dits amargs
amb lletanies.
La por és una droga que calla
a l’esquena encorbada dels teus ulls.
BELDURRA (La por)
Beldurrak ez du leihorik,
ez du haginik,
ez eta aholku onik ere.
Ez dago atondutako mahairik
hozten jartzeko,
atzamar mikatzak arintzeko
letaniekin.
Beldurra isilean dagoen droga bat da
zure begien bizkarralde konkortuan.
________________
COSES ESQUIFIDES
Sembla una cosa esquifida:
embolics de vent als arbres;
puntes de nit al llindar de la porta;
recordar-te amb por al teu llit;
fantasmes que et feies,
petits, i ho són tot.
TXIKIKERIAK (Coses esquifides)
Txikikeria ematen du:
haize zurrunbiloa zuhaitzetan;
gauaren muturrak, atalasean;
zu gogoratzea, ohean, beldurrez;
sortutako mamuak
txikiak, baina dena dira.
________________
VENT DE FORA
A la lleixa una capsa de llumins
que no s’ha obert mai, una espelma vella,
i ganes de llum a l’aire. Una ombra
d’humitat: s’acosta temps de goteres,
de portes que no s’ajusten i vidres
trencats. Entrarà vent de fora i tu
no sabràs com anomenar la por.
KANPOKO HAIZEA (Vent de fora)
Apalategian pospolo kaxa bat,
sekula ireki gabea, kandela zahar bat;
argi-nahia airean. Itzal
heze bat: badator itoginen aroa,
ondo ixten ez diren ateena, eta beira
pusketena. Kanpoko haizea etorriko da eta zuk
ez duzu jakingo zer izen eman beldurrari.
© Laia Noguera
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització