  |
índice no. 38: setembre - octubre 2003 |
|
índice no. 38: setembre - octubre 2003 |
 Rebosteria selecta Algunes lectures recents a cura de J. B. i B. |
| ____________________ Sara
Cohen: El silencio de los poetas. La poesia és la cerca d’allò que no es pot dir d’un altra manera. O bé, és la cerca i la invenció d’un llenguatge on és possible encara dir alguna cosa –o no dir res. L’autora del llibre pren les obres de Pessoa, Pizarnik, Celan i Michaux com a punt de partida per a la seva anàlisi sobre la creació poètica, que davalla pel balbuceig i transita pels límits, fins atansar-se d’una forma gairebé total al silenci i al seu pregon significat. ____________________ Josep Casals: Afinidades vienesas. (Sujeto, lenguaje, arte). L’estudi de la Viena fin-de-siècle és una de les més apassionats i engrescadores aventures intel·lectuals que hom pot fer, ja que el pòsit del que va significar el moviment cultural de la capital de l’imperi austro-hongarès és la clau de volta de la comprensió del segle vint. Una època terminal que va il·luminar, amb la foscor del seu destí tràgic, l’obertura cap a d’altres móns. Casals va donar al seu dens assaig una estructura àgil, que en fa amena la lectura, tot confrontant per parelles els grans noms del moment: Witgenstein i Musil, Mahler i Schönberg, Freud i Schnitzler, etc. El llibre va guanyar el trenta-unè premi Anagrama. ____________________ René Char: Els veïnatges de Van Gogh. Un dels darrers llibres que Char va publicar en vida i, certament, una mena de testament poètic. Partint gairebé d’anècdotes extretes dels indrets per on l’esperit de Van Gogh va vagarejar, Char fa un recital utilitzant tots els seus registres poètics, des dels tocs surrealistes a l’escriptura més textual. Un excel·lent passeig per la tradició poètica francesa, alhora que un devocionari d’analogies del pintor holandès. ____________________ Perejaume : Obreda. Edicions 62. Barcelona, 2003. L’obra poètica de Perejaume pot ser entesa com una extensió de la seva pràctica artística, i ambdues se’ns apareixen així com indestriables. Aquesta extensa Obreda és un viatge per l’indret, per la topografia, pel so dels mots, que configuraren el seu oïsme i pessebrisme. Nous vocables (pigments) -potser nascuts de mots oblidats-, sintaxi (traç) estremada en cerca d’un nou dir: no és això, la poesia? No és ben bé així, la poesia? ____________________ Alejandra Pizarnik: Dos letras. El nom d’Alejandra Pizarnik s’ha anat imposant com una de les veus més sòlides i originals de la poesia del nostre temps. L’edició fa un parell d’anys de la seva obra completa ja donava la mesura i la perspectiva d’una escriptura d’un vigor i d’una contemporaneïtat excepcionals. Ara ens arriba aquest aplec de cartes adreçades al també poeta i pintor barceloní Antonio Beneyto que permet endinsar-nos i conèixer millor el procés d’exploració creatiu de Pizarnik. ____________________ François Cheng: Le long d’un amour. François Cheng (Nanxang, Xina, 1929) ha esdevingut un destacat poeta en llengua francesa, després d’haver-se donat a conèixer com a divulgador de la cultura xinesa en les vessants de la filosofia, cal·ligrafia i poesia. En aquesta setena entrega poètica, Cheng fa més evident encara l’assumpció d’un llenguatge propi que mescla l’elegància de la tradició oriental i tocs postsurrealistes francesos: "De nuit en nuit plus loin / puis unes nuit soudainement le sillage / étoile filante / au coeur d’un coeur brisé". |
| © TBR 2003 Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització |
| navegació: | tbr : no. 38: setembre - octubre 2003 |
|
|
www.Barcelonareview.com anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il |
|
Narrativa