Els salzes no saben que s’alcen,
pel brot de llum que els puja als ulls es drecen.
Palpo les nervadures
i ensumo el revers de les fulles,
no puc comptar les anelles de l’arbre del cor.
Fràgils i trencadissos
han cruixit els cristalls del rou.
Si mires el mirall del llac
refulgents els veuràs
en els cercles de l’aigua
immanents, esvanint-se.
_______
LA PART ALTRA
Cient cell qui desidera
i desitjant no oblida
ço delicat i subtil
i amb son pèndol gravita
i en son faust cor
confia i creu.
Cient cell qui en fer-se fort
amb ell pacta la part
altra de l’altre que és,
sens fragment viu,
delitós ama.
_______
SENSE RENOU
Sota la lluna, glaçada,
la fondalada torna a reviure
quan el cel de l’univers
tot es concentra
dins la conca futura,
blanca mà teua.
Lentament, lentament,
sense renou
els flocalls, boscos
i camins embolcallen.
Neu sobre neu,
rastres del que ja no hi és
i el que ha callat,
veu de ningú,
d’ales silenci.
Lentament, lentament,
sense renou,
on comencen els instants,
breus, les arestes brillen.
El Cortal del Gral, la Cerdanya, 1/1/ 2002
_______
Para-hi esment
a branc i font amollat,
un pa de fils
l’arraïlen en terra
i abscondint-se, saó
poca rega les més fines.
Para-hi esment
a branc i font amollat,
l’abella amb cor de corda,
suau se cabussa
atrafegada
en les més primes.
_______
(abella)
Tu que ets de foc i balles
enfeinada i mel·lífera,
tu que n’ets creatura,
or de les seves llàgrimes:
parla’m del Sol,
aquella ànima en flames.
_______
Balmat i atàvic
liba l’oblit
la flor que tem.
Narrativa