gener-febrer 2008

Santi Borrell

 

POEMA PER L’AUTOPISTA

 

Pel tercer carril de l’autopista, amb la força del meu cos
que es llença a la velocitat, ea, ea!
Entre cotxes i camions, dividint la velocitat del món
amb els meus ulls, ea, ea,
amb tota l’eufòria econòmica que circula per una autopista.

Sentint totes aquestes coses a la vegada,
capaç de poder-les sentir fins a les seves últimes conseqüències.
Pistons, vàlvules, olis, eixos, rodes, circuits,
bateries, corretges de transmissió,
tot això que es mou dins del meu cap i crida per l’autopista.

Sentint tota aquesta vibració del món, ea, ea,
tots aquests camions que transporten les mercaderies pel Món,
tot aquest pes damunt la meva mà, tot el pes,
tot aquest pes a la meva mà,
tot el món dins de la mà,
tot l’univers dins de cada electró de tots vosaltres. Ea, ea!

Anunciant la nostra fe i els nostres errors,
dient ea, ea, oa, oa, expressant tots aquests prodigis pel progrés,
present en tots aquests destins, com tu i tots els altres,
sentint tots els pensaments militars, comercials, artístics, infantils,
que corren i s’acceleren
i es comercialitzen per tots els mercats.

Vivint en tots aquests polígons industrials que donen ritme
a l’autopista, en aquesta suor de tots els treballadors,
programats i dissenyats perquè el món cada vegada sigui més ràpid.
Capaç de canalitzar tota aquesta suor humana
per construir un pont per la llum.
Aquesta velocitat mental de la societat occidental!

Jo i tu, viatjant per l’autopista,
expressant la nostra llibertat en un albarà d’un camió
que transporta productes de neteja per la fira de Frankfurt o de Munich.

Tu i jo, vivint en un número d’una fulla comptable,
viatjant en tots els vehicles d’aquesta autopista,
en aquest número, el 2445,
en aquest número de l’oficina bancària d’aquest client
que passa per l’autopista, en aquest número de sèrie,
en aquestes cadenes de números que fan moure el món,
aquests números que corren amb rodes,
aquests números que corren pel cel i ara els veig,
perquè tot el que veig és tot el que estimo
i tots aquests números estan dins dels nostres cromosomes.

Jo, per l’autopista, i tu també, imaginant aquesta autopista, tots a
l’autopista,
 sentint el món com un espai de números,
viatjant per totes aquestes autopistes que corren pel teu cervell.

Començo a escriure per sentir el món!
Per escriure la velocitat en directe, amb tot el risc de patir
un accident i entrar dins del motor d’un camió sense por.

Escriure tot això que sents en mil·lèsimes de segon,
tantes coses que arribes a sentir en una mil·lèsima de llum,
que no hi ha temps per expressar tot això que sents. No hi ha temps!

Ea, ea!

Escriure la velocitat m’estimula, ea,ea,
m’excita, em posa a dos mil, a cinc mil,
a cinquanta mil per hora les neurones.

Ea, ea!

El cor em pica totes les pedres del meu cos, ea, ea!

La velocitat és el viatge del cos en el temps
i quan es viatja, l’ésser passa a ser tots els viatges
en l’hora punta d’una ciutat, tots els seus desplaçaments per minut,
totes aquestes retencions en semàfors, rotondres, cinturons,
autovies i carreteres secundaris, TOT AQUEST SOROLL,
tot aquest soroll de papers dels Ajuntaments, Consells, Diputacions,
Conselleries, Departaments,

tota la música de tots els papers que es mouen per la ciutat,
tota aquesta pressió humana que s’acumula a les oficines
i a les fàbriques durant mesos i mesos,
tota aquesta expressió d’emocions i d’esperança
que s’escolta a totes les places del món occidental
en la nit de cap d’any. Tota aquesta esperança
de consum que resulta tant cara!

 

El món també està en la butxaca d’aquest turista holandès,
entre la gent que corre per l’autopista, seguint la velocitat del món,
seguint el temps que et marquen des de que vas a escola.
Tot hi cap en la butxaca d’un turista
que porta en un carret fotogràfic
l’alè de milions de persones que surten cada dia al carrer
per donar sentit a tota aquesta velocitat del món.

 

Ea, ea! Totes les fotografies de la ciutat en un dia!
Ea, ea!

La velocitat em dóna amor i jo saludo els cotxes.
Trec la mà per la finestra del cotxe i saludo!
Saludo a tots els conductors de l’autopista.
Ea, ea! Alegria, moviment, ea, ea!

Saludo i em poso a riure sense vergonya. Hola! Hola!
Amics, amigues, amants, enemics, coneguts i no coneguts.
Us saludo a tots, com una entrada triomfal a la ciutat.

Ea, ea! Saludo a pares de família que no entenen perquè els saludo.
Saludo a molts altres conductors que ni s’han adonat compte que els
saludo o que no saben perquè els saludo i m’he tornat boig,
perquè jo me’ls estimo i els vull saludar des de la meva bogeria.

I tinc tanta alegria i em sento tant feliç,
corrent per aquesta autopista,
que no puc reprimir-me la felicitat
ni controlar-me la testosterona, ni les meves arítmies,
ni els meus atacs de claror!

Sí, sí. Em sento tant feliç, afirmant que em sento tant feliç.
 Em sento tant feliç i tant bé! com un gran frenopàtic!
Amb tot el meu amor per tots els meus amics i familiars!

Ea,ea!
I aquest poema segueix corrent per totes les autopistes. Ea, ea!

dividing line

© Santi Borrell

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

Biografia:
Santi Borrell Giró va néixer el dia 1 de setembre de 1972 a Vilafranca del Penedès. Va deixar els estudis de filologia catalana el segon any. Va començar a escriure novel·les i les va deixar per no tenir maduresa. Des de fa deu anys que només escriu poesia. Organitza i col·labora en diversos cicles i festivals de poesia per la comarca del Penedès. Destaca la seva col·laboració amb la “kinzena poetica”, un festival de Vilafranca del Penedès, i els cicles anuals que es fan a Sant Sadurní d’Anoia, “Es recita”. Ha col·laborat en algun diari i revista fent crítica de poesia. Actualment participa en lectures, allà on el criden. Té catorze llibres, alguns en fase de correcció. De moment, no té cap llibre publicat.

NAVEGACIÓ