Jordi JuliÀ
amb Quim Puigtió i David Soler
sobre el poema
“Plaer reproduït” forma part del llibre Principi de plaer (Editorial 3 i 4, 2007), que va merèixer el Premi Octubre de Poesia “Vicent Andrés Estellés”. És el poema llarg que sempre hi ha present en tots els meus llibres (des del primer que vaig publicar ara fa deu anys), però que en el cas d’aquesta obra està completament vinculat a l’estructura i el sentit d’aquest Principi de plaer, ja que en aquest volum fa una funció exemplar, perquè el lector assisteix al moment en què un individu canvia el “principi de realitat” que el regia pel “principi de plaer”, que adoptarà a partir d’aleshores –i que avui dia impera en bona part de la societat. Aristòtil diria que es produeix en aquesta faula una peripècia, és a dir, un canvi sobtat de fortuna que ho transforma tot. “Plaer reproduït”és un poema narratiu (en decasíl·labs blancs i dividit en nou seccions) que juga amb les estructures temporals i amb la recuperació del passat mitjançant la incoherència lògica del record i la memòria involuntària. Pessoa va escriure que “The lust is no more than a memory of lust”, i aquest poema parla de l’existència del plaer només en la seva recuperació posterior a causa de l’acceleració del present, la qual cosa desemboca en una confusió de sentiments i sensacions, del proper i del llunyà, el real i l’irreal (tal com diria Paul Virilio).
sobre el projecte
Dos terços de “Plaer reproduït” van ser escrits una nit de primavera de 2006, i a les sis del matí donava per enllestit el poema. El poeta escriu sol, però en aquest cas, a l’altre cantó de la xarxa, en línia, hi havia un amic connectat, un altre tocatardà amb el qual coincideixo la majoria de nits que passo en vetlla, en Quim Puigtió. Ell va ser dels primers a conèixer aquest poema llarg, i de seguida vam somiar la possibilitat de crear un producte híbrid, en què a través de textures sonores i visuals es poguessin transmetre bona part dels continguts i tons, explícits i implícits, del poema. Vam imaginar un espectacle on jo recitaria, i ell, músic i tècnic de so, crearia in situ sons i textures sonores. De seguida, però, vam incorporar un tercer amic al projecte, en David Soler, també músic, i vam començar-hi a treballar. Al mateix temps, vam demanar una subvenció de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural (exp. núm. 926/2006), dins el programa “Fons per a la recerca i creació en àmbits artístics o de pensament contemporani”, que ens va ser concedida a finals de 2006. I “Plaer reproduït” és el producte final que, per manca de temps i pressupost, no ha pogut ser desenvolupat visualment, però sí de forma sonora. Entenem que no és la típica recitació poètica amb música, ja que es va intentar crear una narrativa sonora que tingués prou força, però que a més ajudés a comprendre els diferents passatges del poema, gràcies a recursos diversos, com els leit motiven, ambients sonors, espais acústics simulats, canvis en els timbres a la veu, entre molts d’altres. Per implicar l’oient i enriquir el contingut del poema també es va recórrer a referències intertextuals sonores àmpliament conegudes. Totes aquestes solucions van ajudar a oferir una impressió final unificada i compacta per tal d’assolir part d’aquell espectacle que una nit de primavera vam somiar que es podria titular “Plaer reproduït”. Ara només esperem que aquests desitjos, aquests sons i aquestes paraules, produeixin, si més no, alguna mena de plaer en qui ho escolti reproduït.
Jordi Julià
Biografia:
Jordi Julià (Granollers, 1972) és doctor en Teoria de la Literatura i Literatura comparada per la UAB. Poeta, crític, assagista i professor universitari, té publicades una vintena d’obres, entre poesia i assaig. Bona part de la seva obra ha estat guardonada amb els principals premis en llengua catalana, així com també el premi Dámaso Alonso d’investigació filològica de Santiago de Compostela 2002, per La perspectiva contemporánea, i el premi Internacional de Ensayo Siglo XXI de Mèxic 2003, per La mirada de Paris, ambdós en llengua castellana.
© Jordi Julià
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització