ÍndexNavegació

índice   no 28: gener - febrer 2002

Ressenyes

1

ELIMINAR, RECOMBINAR, RESCRIURE
(a propòsit de lowely pore, de Víctor Sunyol)
per Gabriel Vinyals

 

Si Dieu le Père a créé les choses en les nommant, c’est en leur ôtant leur nom, ou en leur donnant un autre que l’artiste les recrée.

(Marcel Proust)

 

Vet aquí una novetat refrescant, reconfortant, que possiblement a més d’un el podria tornar a conciliar amb la cançó de l’enfadós (i de l’enfadat) en què sembla haver-se anat convertint la poesia catalana actual: un llibre de "jocs de poemes" que l’únic autor rigorós de l’olimp dels sense contemplacions i l’editor més agosarat amb què compta el país ens ha volgut regalar per a aquestes festes.

Com el mateix Sunyol va confessar a qui signa aquesta ressenya, en un carta d’alta volada poètica, després de la desfeta anunciada per von Hofmannsthal ja fa un segle, no ens és possible escriure, sinó -i com a molt- rescriure. Doncs, recompondre a partir de les escletxes obertes pels textos precedents. Si la crítica del llenguatge ha dut enlloc, després de tant parlar-ne, és a tractar de refer l’edifici fent veure que no ha passat gran cosa (que no és poc!). Aquesta actitud, preconitzada alhora per Valéry i Huidobro, Sunyol ja l’havia assajat amb Màquines per a escriure (Eumo: 1992), Cinc textos previs (Cafè Central: 1992) i amb el software Infoixmàtic, creat en ocasió de l’exposició del centenari Foix (1993).

El llibre ara ressenyat porta un títol-homenatge (llegit en una llengua esbiaxada, podríem creure que hi diu "l’ulipó") a l’Obrador de Literatura Potencial, actitud creativa i de grup que sempre ha fascinat Sunyol. De fet, en obrir el volum, ja hi trobem tres citacions que ens remeten a la intencionalitat crítica i lúdica del llibre: Queneau hi parla de la creació per eliminació, Taguieff (?) de la impossibilitat d’escriure i Brook (?) de la lectura com a rescriptura. Bona manera de prevenir el lector.

I per si no hagués quedat prou clar, una Nota inicial adverteix de la metodologia emprada per l’autor: operar de maneres molts diverses sobre poemes escrits (i, diríem, reconeguts) per obtenir-ne uns altres de ben diferents. Breu: això és, doncs, lowely pore: agafar versos d’alguns dels autors catalans més significatius del segle vint (Maragall, Riba, Foix, Manent, Torres, Rosselló-Pòrcel, Ferrater) i manipular-los. Ben entès, també, que les claus del joc sempre varien, que mai no es repeteixen.

Els resultats, no cal dir-ho, no tenen res a veure amb els textos d’origen: són nous poemes? són lectures en veu alta? són, simplement, exercicis d’estil/estiu? tot plegat és un pun? o és una incitació al lector per tal que faci el mateix amb els seus autors preferits (o odiats)?

En tot cas, lowely pore obté uns resultats brillants (que haurien plagut Queneau i Perec, sens dubte, i penso jo, a algun dels ulipians d’ara i d’aquí): mostra que la poesia podria ser diferent a allò que és, dir un altre discurs. Car, potser de tot allò "seriós" que hi ha a la vida -i la poesia ho és, de seriosa- només se’n pot parlar des de l’humor -des de la distància, doncs.

El volum s’articula en quatre parts: Ubi sunt, En rima amant, D’una a altra vora i Fogueral.

En la primera, Sunyol combina fragments d’un autor o d’autors diferents, en operacions que van des de la simple permutació a la creació d’alexandrins amb els primers hemistiquis de Riba i els segons de Manent, de l’eliminació de vorals en poemes de Ferrater a la construcció d’un text amb alexandrins extrets del Quadern Gris de Pla. En rima amant (anagrama de Marià Manent) són set variacions sobre altres tants poemes manentians. D’una a altra vora (llegeixi’s "riba") manipula estances, refà tankes, rescriu les Tres suites o genera nous sonets amb versos que contenen la partícula com. Finalment, Fogueral, escrit en ocasió d’un homenatge sabadellenc a Joaquim Folguera, mostra el punt on el risc i l’aposta sunyoliana han estat majors: ha extret, possiblement, el millor dels "falgueres" que ja eren en el mateix Falguera i -a parer d’aquest modest lector- ha tret un dels Sunyols més creatius i alliberats. Val la pena aturar-se a llegir un i altre cop els dos textos, dits L’amic i Jo, per gaudir de bona literatura, despullada de tics i de partits presos.

El volum du al final unes Claus on Sunyol desvetlla tots els per què. Ens sembla que no calia: en tot cas, segur que no calia tanta minuciositat i precisió a detallar l’origen i circumstàncies de cada poema.

Car, ¿no havíem quedat que la literatura era un joc? Doncs, seguint la recomanació de l’autor: faites vos jeux!

I gaudiu d’aquesta petita-gran joia literària.

© Gabriel Vinyals

gvinyals@yahoo.es


Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització

navegació:  

tbr : número 28: gener - febrer 2002 

-Narrativa, Poesia, etc

Xosé María Álvarez Cáccamo Chesterfield
Lawrence Schimel Taxi d’aigua
Carles Hac Mor un poema de Jacques Lacan .....
Ester Xargay Dues bandes i pont 2
Òscar Rocabert No hi ha pus res

-Ressenyes:

lowely pore de Víctor Sunyol
No hi ha pus res de Òscar Rocabert
Alguns arbres de John Ashbery
Rebosteria Selecta

-crítiques breus/ressenyes (en català)
-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il