ÍndexNavegació

índice     número 24: maig - juny 2001

5 POEMES
de
RAMON FARRÉS

 

 

 

 

ESGARRIFANÇA

Alguna cosa em diu avui
--aquesta música pàl.lida,
tots aquests records
plantats a les parets,
aquest aire aturat, inert,
els rostres esllanguits darrere els vidres
o aquesta estranya esgarrifança
que respiro, o una altra cosa
que sé prou i no vull dir--,
alguna cosa, sí, em diu
que ja mai més no tornarem
a fer l’amor a sota els arbres,
folls de llum i pell,
que els dies seran llesques
de pa sec, un mar de fons
--una remor, un aire salat--
on no podrem ja capbussar-nos.
 
 
ELS MEUS MORTS I

Vénen de nit, silenciosos, els morts --els meus morts--;
s’arredossen feliços al càlid secret dels meus somnis
i reviuen per mi, sols per mi, el que van ser:
unes mans, una veu, un desig tan palpables, tan vius, tan efímers!
Amb el dia de nou s’esvaeixen com ombres incertes, llunyanes, eternes.
 
 
NU (POÈTICA IDEAL)

Una duna al desert
o una espatlla.
Una línia pura
que els ulls ressegueixen.
O els dits.
(El contrast d’ombra i llum,
si de cas.)
 
 
 
POEMA PERDUT

Parlava de la joia de l’amor,
em sembla recordar;
de les paraules flamejants ii del suau
contacte d’una pell, del foll deliri
de l’amor: incendi, brasa, pols
de cendra esmicolada; de l’horror
també en parlava, i del forat
immens de despertar tot sol al llit
un dia núvol; de l’orgull
tan fràgil de saber-se sol
i de voler-ho; de la por: del temps
laboriós i cínic, del punt negre
que ens hem vist al fons dels ulls,
i de la mort, i de no res, i de ningú.
De tot això parlava i l’he perdut.
Ha volat amb la ventada d’aquest març
i m’ha deixat amb les mans buides,
balb i mut. I m’he posat
a caminar sense saber
ni si plorar o si riure ni on anar.
 
A POC A POC

Tornar a fer les coses a poc a poc:
caminar, girar el cap, aturar-se,
acostar els llavis a uns altres llavis,
omplir-se el got, mossegar un préssec...
Tornar a sentir el batec de les hores
en el vent del matí, en el sol
biaixat del campvespre. A poc a poc
tornar a fer les coses.

© Ramon Farrés (Manlleu, 1962) és poeta, traductor i professor de traducció de la Facultat de Traducció de la UAB. Ha traduït de l’alemany, entre altres, Thomas Bernhard, Hermann Ungar, George Tabori i Peter Waterhouse.

Reproduïm aquests poemes de Trenta-set poemes en forma de finestra, Jardins de Samarcanda, 1997, amb permís de l’autor.

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
navegació:  

barcelona review                número 24            maig - juny  2001 

-Narrativa, Poesia, etc

Martí Domínguez: Dos capítols de Bestiari
Pinckney Benedict: Rescatant en Moon
Carles Hac Mor:Què és la paraparèmia?
Ester Xargay: La lletra informa la forma
Oscar Gil: Un de cada tres
Victor Sunyol i Marina Sans: Raval Ferida
Ramon Farrés: cinc poemes
Sergi Jover Rejsek: tres poemes

Festival de Poesia de Barcelona
Dorothy Porter
i Lionel G. Fogarty

-Ressenyes

El cementiri de cotxes, Pinckney Benedict
Bestiari,Martí Domínguez
El fantasma d’Anil, Michael Ondaatje

-Art Sabala
-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il