ÍndexNavegació

índice               número 24: maig - juny 2001

SABALASabala

text en espanyol



E
n una llarga trajectòria que comença cap als anys vuitanta, Sabala (Barcelona, 1956) ha fet prop d’un centenar d’exposicions arreu del món i ha anat forjant un estil propi fins arribar als quadres que presentem i que s’exposen actualment a la Galeria Mari José Castellví de Barcelona. Us oferim pintures de dos períodes diferents que palese les reinterpretacions de què parla Mercedes Abad en el text que presentem a continuació.

::::::::::::::::::::::::::::::::

EL GRAN CIRC DE SABALA

Mercedes Abad

Traducció del castellà: Dolors Udina

Pot ser que tot aquest devessall de greix es degui a una inusitada ratxa de prosperitat. O pot ser que de cop i volta hagin pres consciència que la vida són quatre dies i hagin decidit llançar la casa per la finestra. En tot cas, les criatures de Sabala, tipes de Fairy i de rentar roba, han sortit dels seus enfonys, guarnits amb l’imprescindible i sempitern sofà de ratlles grogues i blanques i la tauleta auxiliar amb un llum com a centre d’una sèrie de petites tragicomèdies domèstiques, i se n’han anat de farra, a arrossegar la seva humanitat i l’arrodonida i seductora plètora i lluir les millors peces del seu vestuari pels temples de l’oci i la cultura. A passar una tarda al circ o una nit al teatre, al bar o al cabaret. A complir per fi aquell somni llargament ajornat d’emular els jocs aquàtic d’Esther Williams en una piscina. O a aprofitar la superoferta de l’agència de viatges de la cantonada, que ofereix un paquet turístic, amb bitllet d’avió i tres nits a hotel turista, clase A, amb visita guiada en castellà, per conèixer alguna ciutat d’ensomni o algun paisatge exòtic i, en tornar, matar d’enveja aquesta amiga que se les dóna de senyora però que no té ni un ral per fer una escapadeta a París.
      Aquí els tenim, permetent-se un petit respir, asseguts al banc de la sala d’un gran museu, en un llenç esplèndid metapictòric en el qual la Sabala ret el seu homenatge particular als seus pintors i quadres preferits. Pot ser que la senyora que s’ha tret les ulleres es posi a pensar que la seva presència no té res a envejar a la de les tres noies que surten al quadre de Rubens? És possible que la dels auriculars somiï que fa un viatge en el temps i que Goya li demana que li faci l’honor de posar nua per a ell perquè té al cap un quadre el títol del qual serà La Maja Desnuda? O només pensa en el mal que li fan els peus?
      Sigui com sigui, i siguin quins siguin els escenaris als quals ens condueix o les singulars reinterpretacions que ens proposa, la mirada de cronista irònica de la Sabala sap suggerir-nos tota una vida a partir d’un detall microscòpic tan ben entés que, invariablement, ens arrenca un somriure. Com bé ho expressava Nabokov, "per bé que n’hi ha prou amb una làpida per contenir, enquadernada en molsa, la versió abreujada de la vida d’un home, els detalls sempre s’agraeixen".

© 2001 MERCEDES ABAD

navegació:  

barcelona review                número 24            maig - juny  2001 

-Narrativa, Poesia, etc

Martí Domínguez: Dos capítols de Bestiari
Pinckney Benedict: Rescatant en Moon
Carles Hac Mor:Què és la paraparèmia?
Ester Xargay: La lletra informa la forma
Oscar Gil: Un de cada tres
Victor Sunyol i Marina Sans: Raval Ferida
Ramon Farrés: cinc poemes
Sergi Jover Rejsek: tres poemes

Festival de Poesia de Barcelona
Dorothy Porter
i Lionel G. Fogarty

-Ressenyes

El cementiri de cotxes, Pinckney Benedict
Bestiari,Martí Domínguez
El fantasma d’Anil, Michael Ondaatje

-Art Sabala
-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il

SABALA
texto original
hace click

 


>>>>

En una larga trayectoria que empieza a principios de la década de 1980, Sabala (Barcelona, 1956) ha realizado más de un centenar de exposiciones en todo el mundo y ha ido forjando un estilo propio que encuentra su más reciente expresión en la exposición de la Galería Maria José Castellví de Barcelona. Las imágenes que ofrecemos corresponden a dos periodos diferentes de su obra que plasman las singulares reinterpretaciones de que habla Mercedes Abad en el texto que presentamos a continuación.

EL GRAN CIRCO DE SABALA

Mercedes Abad

Puede que una inusitada racha de prosperidad les haya engordado el superlibretón. O puede que se hayan hecho repentinamente conscientes de que la vida son cuatro días y hayan decidido tirar la casa por la ventana. En cualquier caso, las criaturas de Sabala, hartas de Fairy y de coladas, han abandonado sus madrigueras, donde el imprescindible y sempiterno sofá a rayas amarillas y, blancas y la mesilla auxiliar con lamparita eran el centro de una serie de pequeñas tragicomedias domésticas, y se han ido de picos pardos, a arrastrar su humanidad y sus orondas y seductoras posaderas y a lucir lo mejor de sus vestuarios por los templos del ocio y la cultura. A pasar tina tarde en el circo o una noche en el teatro, en el bar o en el cabaret. A cumplir por fin aquel sueño largamente postergado de emular los juegos acuáticos de Esther Williams en una piscina. O a aprovechar la superoferta de la agencia de viajes de la esquina, que propone paquete turístico, con billete de avión v tres noches en hotel turista, clase A, con visita guiada en español, para conocer alguna ciudad de ensueño o algún exótico paisaje y, a la vuelta, matar de envidia a esa amiga que se las da de señora, pero no tiene un duro para hacer una escapadita a París.
      Helos ahí, permitiéndose un pequeño respiro, sentados en el banco de la sala de un gran museo, en un espléndido lienzo metapictórico en el que Sabala les rinde su particular homenaje a sus pintores y sus cuadros favoritos. ¿Es posible que la señora que se ha quitado las gafas esté pensando que su palmito no tiene nada que envidiarles a los de las tres chicas esas que salen en el cuadro de Rubens? ¿Estará soñando la de los auriculares que hace un viaje en el tiempo y que Goya le pide que le haga el honor de posar desnuda para él pues tiene en mente un cuadro cuyo título será La Maja Desnuda? ¿O estará pensando, sencillamente, en lo mucho que le duelen los pies?
      Sea como lucre, y cualesquiera que sean los escenarios a los que nos conduce o las singulares reinterpretaciones que nos propone la mirada de cronista irónica dc Sabala sabe sugerirnos toda una vida a partir de un detalle microscópico tan bien entendido que, invariablemente, nos arranca una sonrisa. Como tan bicn lo expresaba Nabokov, "aunque basta el espacio dc una lápida para contener, encuadernada en musgo, la versión abreviada de la vida de un hombre, los detalles siempre se agradecen".

© 2001 MERCEDES ABAD