critica

LA PERVIVÈNCIA DE L’OBRA DE L’ANNA DODAS

RAMON FARRÉS


      

(Text llegit a l’homenatge a Anna Dodas, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que va tenir lloc a l’Espai Mallorca el dia 1 d’octubre de 2008.)

Bon vespre a tothom,

Per mi és una gran satisfacció que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana hagi convocat aquesta sessió especial d’homenatge a l’Anna Dodas i Noguer, perquè significa que la seva personalitat i la seva obra continuen vigents entre nosaltres. Quan, després de la seva tràgica mort, la seva família i jo vam moure cel i terra perquè es publiqués l’obra que havia deixat inèdita, ho vam fer perquè sentíem que era el nostre deure, però no teníem cap mena de garantia que l’obra en qüestió pogués sobreviure al pas implacable del temps. Avui, vint-i-dos anys després de la seva mort i disset anys després de la publicació del volum recopilatori de la seva poesia, El volcà, podem dir que sí, que l’obra de l’Anna Dodas continua viva. Aquest homenatge que li fan els seus col·legues escriptors, la majoria dels quals no la van arribar a conèixer, n’és una prova evident, però no pas l’única, tal com tot seguit explicaré.
       Però abans m’agradaria recordar, per als qui no en coneixen les dades biogràfiques, que l’Anna Dodas va morir amb tan sols 23 anys, l’agost de 1986, assassinada juntament amb una seva amiga quan feien autoestop al sud de França. L’Anna tot just havia tingut temps d’iniciar la seva carrera literària, amb el poemari Paisatge amb hivern, que havia guanyat a començaments d’aquell mateix any el premi Amadeu Oller. Això i un parell de narracions publicades en revistes, era tot el que havia pogut donar a conèixer. Però ja tenia un segon llibre de poesia pràcticament enllestit i emparaulat amb Edicions del Mall, a més de diversos projectes narratius encara en fase de desenvolupament. En aquell moment, els que l’havíem seguit de prop, hauríem apostat per una carrera literària meteòrica, donats el seu talent i la seva empenta.
                   Però la mort més inesperada, més inconcebible, ho estroncà tot. I poc temps després una mort d’una altra mena, la desaparició de les ara ja mítiques Edicions del Mall, congelava l’edició del segon llibre de poemes de l’Anna, que s’havia de titular El volcà. Aleshores començà la recerca d’una editorial que volgués acollir aquell volum, una recerca que es convertí en una llarga i tortuosa odissea, però que acabà amb un dels millors resultats possibles: la publicació a la prestigiosa col·lecció de “L’Escorpí/Poesia” d’un volum que, sota el mateix títol El volcà, recollia l’anterior llibre, Paisatge amb hivern, el llibre inèdit i una sèrie de poemes solts i esbossos, de manera que es pot considerar l’obra poètica completa de maduresa de l’Anna Dodas ―encara que pugui semblar paradoxal parlar de maduresa en aquest cas. Com he dit abans, havíem complert el nostre deure, podíem estar satisfets del resultat, però ningú no ens assegurava que aquell volum no quedaria enterrat a les biblioteques i que deu anys més tard ja ningú no se’n recordaria.
       Feliçment, no ha estat així. D’ençà d’aleshores, els poemes de l’Anna han estat reproduïts repetidament en antologies i utilitzats en recitals i espectacles, de manera que m’atreviria a dir que, a hores d’ara, ja formen part del cànon de la poesia catalana del tercer quart del segle XX. I de fet no ho dic jo sol. Mireu sinó el títol d’una de les antologies en què ha estat inclosa: Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX, a cura de Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià i Maria-Mercè Marçal i publicada per La Magrana el 1999. Del mateix any és Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans, a cura de Vinyet Panyella i publicada per El Mèdol, que també la inclou en una tria molt més àmplia. I tot just aquest any ha aparegut Eròtiques i despentinades, una antologia de poesia eròtica femenina a cura d’Encarna Sant-Celoni, publicada per Arola, on trobem també una mostra de l’obra de l’Anna Dodas.
       Pel que fa a la utilització de la seva poesia en espectacles i recitals, esmentaré Tríade, un muntatge de l’Esbart Sant Cugat de 1997 on els poemes de l’Anna anaven de bracet amb els de la Comtessa de Dia, Salvador Espriu o el Càntic dels Càntics, i Selecció natural, un dels programes del repertori de música i poesia que Cinta Massip passeja per biblioteques i centres culturals de tot el territori lingüístic, i que inclou un poema de l’Anna al costat d’altres de Foix, Vinyoli, Salvat-Papasseit, Estellés o Maria Mercè Marçal. Com a curiositat, i encara que no l’hagi pogut veure, tinc coneixement que l’any passat a Vilafranca del Penedès un grup anomenat Cambra Pròpia va estrenar un espectacle que combinava poemes d’El Volcà amb l’obra de la pintora surrealista Remedios Varo.
       Un altre àmbit de difusió de l’obra de l’Anna Dodas ha estat, com no podia ser d’una altra manera, la xarxa, és a dir internet. Fa un parell d’anys l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va incorporar al seu web una pàgina molt completa dedicada a la figura i l’obra de l’Anna, i també el Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona l’ha inclòs al seu repertori “Lletra de dona”.

En un altre ordre de coses, crec que ha estat d’una importància transcendental per al coneixement i la valoració de l’obra de l’Anna Dodas la publicació pòstuma, al volum Sota el signe del drac, de 2004, a l’editorial Proa, de l’assaig que li va dedicar Maria Mercè Marçal amb motiu de la presentació d’El Volcà a Vic. Marçal ja era al jurat del Premi Amadeu Oller que va guanyar l’Anna, i va ser de les primeres a reconèixer en aquella jove poeta una veu potent i fonda.
       Finalment, no puc deixar d’esmentar el Premi Memorial Anna Dodas i Noguer, instaurat per l’Ateneu del seu poble natal, Folgueroles, amb la col·laboració de la família, que premia des de l’any 1993 els millors debuts literaris. Aquest premi, a part de mantenir vius el nom i la memòria de l’Anna, ha possibilitat que alguns dels poetes joves que l’han guanyat fins ara, com Amadeu Vidal, Núria Martínez Vernis o Andreu Gomila, entre altres, coneguessin de retop la seva obra. I aquesta és de fet una de les coses que a mi personalment em produeixen més satisfacció: veure com els poetes joves, els que comencen ara amb la mateixa empenta amb què va començar l’Anna fa més de vint anys, descobreixen la seva poesia i se’n senten colpits, i la incorporen a la seva reserva de referents. Perquè aquesta és la manera més natural en què una obra poètica pot perviure en el temps, trobant el seu eco en les obres poètiques de les noves generacions, que després la passaran a les següents. M’emociona, per exemple, veure com una poeta actual de gran projecció com és la Laia Noguera, s’emociona amb l’obra de l’Anna i la recupera a la revista electrònica Barcelona Review, de la qual és corresponsable. On per cert s’ha publicat també la primera traducció, que jo sàpiga, d’un poema de l’Anna a una altra llengua, concretament al basc.
       No voldria tampoc semblar excessivament optimista. L’obra de l’Anna Dodas continua sent desconeguda per la gran majoria (fins i tot per la majoria de persones interessades en la literatura catalana) i per tant té encara molt recorregut per fer. I en aquest sentit és important que actes com aquest ajudin a difondre-la. Però l’experiència d’aquests anys, que he intentat resumir en aquestes notes, em fa creure que ara ja va sola. Qui la vulgui conèixer, hi pot tenir accés, i el seu valor intrínsec és una garantia que continuarà trobant els seus lectors mentre hi hagi encara lectors de poesia.

Moltes gràcies.

 


       Llegiu una selecció de poemes d’Anna Dodas:
     barcelonareview.com/revista/01/ad.html
       Llegiu un poema d’Anna Dodas traduït al basc:
     barcelonareview.com/revista/03/ad.html

 

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
              Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com -------setembre - octubre 2008