  |
índice no. 37: juliol - agost 2003 |
|
índice no. 37: juliol - agost 2003 |
| La història dels
perdedors Alícia Tudela ________________________________ ________________________________ Homeless és seguit de relats, perfectament lligats, que es van omplint de personatges que, enfonsats per un urbanisme dissenyat sense tenir en compte els qui hi viuen i rescatant de les seves memòries el passat d’aquesta part de la ciutat, ens relaten els canvis que ha sofert el seu barri i, amb això, les seves vides. Cambrers, cabareteres, prostitutes, orfes de l’hospici, policies, vigilants, lladres de roba molla... És la gent de sempre que ha donat vida i personalitat a la Barcelona Vella i que s’ha vist afectada a causa d’una política d’enderrocs i transformació. Aquest llibre és la història d’una part de la ciutat però explicada des del punt de vista dels damnificats, dels homeless, és a dir, de persones que, en molts casos, han perdut casa seva. Les aventures dels personatges tenen lloc en edificis emblemàtics de la Barcelona Vella que avui han estat reemplaçats per noves construccions posant al descobert un sentiment de nostàlgia que acaba afectant, no tan sols als protagonistes, sinó també al lector. Al llibre, ple de referents culturals, es barregen, amb un to força crític amb les administracions, fets històrics amb l’actualitat. En aquest sentit, es fa menció a la vaga de l’empresa elèctrica La Canadenca i al líder sindicalista Salvador Seguí, El Noi del Sucre, al mateix temps que s’expliquen anècdotes dels darrers alcaldes de la ciutat i es reviu l’últim incendi del Gran Teatre de Liceu. A l’obra també destaca la combinació de diferents gèneres i registres. A la part més llarga del llibre, Espectres El Liceu, Vidal recupera l’episodi de l’incendi del teatre de 1994 en forma de dietari i en la veu d’un home que acaba perdent casa seva a causa de les expropiacions per ampliar les instal·lacions. Al text es barregen dades sobre les conseqüències del succés i la posterior batalla entre veïns i administració per les indemnitzacions amb el mite del fantasma de Liceu. En canvi, el capítol Polis al Cabaret és un recull d’informes de la Comissaria de Policia del carrer Nou de la Rambla 80, on fins el 1990 hi va ser el cabaret Barcelona de Noche, un dels locals d’oci més coneguts i insignes de la ciutat. Però és als diàlegs on Vidal mostra el seu domini de la llengua reproduint la manera de parlar de la gent i adaptant-la, segons els casos, a la classe social. Una exemple és el capítol El Xalet del moro en què es combina una conversa entre dues dones que estan en un centre sanitari d’atenció primària de Ciutat Vella, on abans es trobava la casa de cites on havien treballat, amb l’origen del poema La Vaca Cega de Joan Maragall: "No, el pare d’aquest d’aquí baix no va fer d’alcalde, però si que és veritat que va venir més d’una vegada i més de dues. (...) No el d’ara no, devia ser el d’abans, aquell de l’avi que feia versos i que també ens visitava (...) que una vegada n’hi va escriure un a la Paquita, pobreta meva, que com que era cegueta de naixement (...) Com es totilava? La Paca cega, era?". El capítol més destacat, però, és el darrer, en què, de manera solemne i posant de manifest la seva versatilitat, Vidal rima més de tres-cents versos reproduint el diàleg entre un xiringuito i un tinglado, emulant la conversa que mantenen els campanaris a la part final del Canigó de Jacint Verdaguer. Tot plegat, un homenatge als restaurants de la platja de la Barceloneta que van ser enderrocats, els últims entre 1991 i 1995. Als llibres d’història la tendència és a explicar els fets amb la veu dels guanyadors. Però a Homeless és diferent perquè amb la història es fusiona la literatura, que sempre permet canviar les coses. Aquesta obra és la batalla relatada pels perdedors. Homeless vol dir home sense sostre, però home les (en català) va més enllà i fa referència també al patiment i l’agonia que arrosseguen les persones que un dia van tenir casa però que ara es troben al carrer. Això és el que els passa als personatges que apareixen en aquest llibre i que parlen en nom dels centenars de persones que, per una raó o una altra, van acabar abandonant les seves llars i veient com el seu estil de vida i el paisatge del seu barri deixava pas a un nou reordenament urbanístic i social. |
| © Alícia Tudela 2003 Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització |
| navegació: | tbr : no. 37: juliol - agost 2003 |
|
|
www.Barcelonareview.com anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il |
|
Narrativa