  |
índice número 25: juliol - agost 2001 |
|
índice número 25: juliol - agost 2001 |
 RESSENYAL'ART D'ENGANYAR Jaume Medina: Barcelona: Edicions Proa, 2000. Si un lector despistat comença a llegir L’art de la paraula pel "Tractat previ", on s’exposen els fonaments teòrics de l’obra, pot conclure que Jaume Medina (Vic, 1949), professa una doctrina estètica més pròpia del segle XIII que del XXI. Després de llegir afirmacions com ara: "Ja que l’ordre físic està subordinat a l’ordre moral, com el cos a l’ànima, resta palès que no pot ésser anomenada simplement bella una obra física, per més que estigui dotada de bellesa física, si repugna als costums honestos, com fóra una pintura o una descripció obscena" (p. 40), el lector despistat es torna a mirar la portada per constatar que l’autor és Jaume Medina, al qual se li suposen prou coneixements i habilitat com per distanciar-se d’afirmacions d’aquesta mena, més pròpies d’un censor eclesiàstic que d’un professor universitari. El lector despistat, per mirar de treure’n l’aigua clara,
comença a llegir el llibre per la introducció que li semblava (vista la profusió de
notes, alguna de les quals s’estén per tres pàgines) que es podia estalviar. El
lector despistat s’assabenta aleshores que el llibre que té a les mans és en
realitat una traducció actualitzada de l’obra Elamenta Artis dicendi, publicada
l’any 1888 a Barcelona, anònima però atribuïble al jesuïta Jaume Nonell i Mas
(Argentona, 1844-Manresa, 1922). A partir d’aquest punt el lector despistat esdevé
lector defraudat: es troba davant d’un joc editorial de dubtosa honestedat. Hauria
sigut molt lloable una traducció feta amb rigor filològic (Medina ha demostrat moltes
vegades la seva capacitat en aquest camp), perquè ens aproximaria un document que, a part
de ser-nos útil com a compendi de retòrica, revela una síntesi interessant de diverses
influències. Però pretendre, com s’afirma a la contraportada, que aquest text pot
“posar a l’abast dels lectors els materials en què es fonamenten la teoria i la
pràctica” de la retòrica i la poètica, és una fal·làcia perquè els seus
fonaments teòrics i el seu mètode expositiu són anacrònics. Si l’editorial Proa
volia oferir al públic lector català un seriós i exhaustiu tractat de retòrica, podia
haver-ne traduït un de tants com en llengües properes (com la francesa) s’han
produït els darrers anys. O bé, hauria pogut encomanar-ne un als molts estudiosos
catalans que estan capacitats per dur a terme la tasca, cosa no tan descabellada si tenim
en compte que, per a fer això que ara publica, l’editorial ha tingut el suport de la
Institució de les Lletres Catalanes. Jesús Aumatell |
| © The Barcelona Review
2001 Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització |
| navegació: | tbr : número 25 juliol - agost 2001 |
|
Albert
Mestres: La mort de l’imbècil |
 crítiques breus (en anglès sobre llibres de
publicació recent)números anteriorsAudioenllaços (Links) |
|
www.BarcelonaReview.com anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il |
|