| Josep Pedrals 
 Amb només vint
    anys, Josep Pedrals ja s'ha establert com un dels poetes mésbrillants de la seva generació i és, a més, un recitador de versos carismàtic i
    divertit.
 
 DISBAUXA
  Cargolo displicent el mal divorci
 en l'aire assaborit de peus a mans
 si estripo el matalàs faig el poeta
 i em vinclo poc a poc d'estranys afers
 que al cel s'emporten vísceres de monja
 com carros, verge santa: carreters!
 Com més salvatge endins no m'esmicolo
 si embruixo amb basques, llagoter i mordaç,
 qui esberli el tanc i regui en terres altes
 qui apunti amb cent pistoles cap al banc
 Resulta que morint el cor s'afluixa
 i els altres, megalòmans, histrions,
 maldiuen si la pepa carda cuixa
 que la sucada amb ella és cosa bona i ells són bons
 L'indici del rebec és dur i enterc
 i el gran valor del rònec n'és l'edat
 si us plau el grat de força em deixa llec
 del camp quan emigrarem a ciutat
 com esplèndides metes de paper
 guixades sobre full quadriculat
 el frec no es fa solemne i en virtut
 de tal i tal i tal i codonyat
 m'esbronca el partidari del perdut
 i em felicita el reu del qui ha guanyat.
 Suposo que calúmnia i pa amb tomàquet
 s'integren poc endins del dia a dia
 i el nuvi repta el fang en galeries
 com cintes de casset atropellades.
 Diu que han trucat, s'excusa la veïna,
 llegeixen el carrer dels barrufets
 cap hora sense pa ni vent d'esquena
 que ens signarà butlletes l'espinguet
 quan, dret al mig del centre amb la bragueta
 per entre els engonals dirà fluixet
 el cant del quint i el cony del seny i un pet
 desxifrant vagament els tords dels mestres,
 i en farà pilonets, el bordegàs,
 seriós, remunerat per sota l'ala,
 que el rònec s'ha escapat i amb deu bidons
 en cap directe i ràpid i d'estranquis.
 Li fan perdre els papers i es queda en neutre
 buscant galons amb tacte hipocondríac
 descalç al rentamans i groc i rosa
 tentinejant un sastre per l'armari
 jutge d'un fart de misses, Sant Hilari
 (cadència mermelada en déu menor
 bo i regalant confins suara en vaga).
 D'estopa en sec, xarop mental feixuc
 ja es frena el vers; cervell marxant de droga
 en droga i a goril.les espremuts.
 I A LA GÀBIA
 
 
 |