A crits
per Enric Casassas
Haig d'enraonar d'una manera rara
entrebancant-me i aguantant-me dret
per atrevir-me a dir-vos a la cara
l'esclat del crit l'esput el rot i el pet
Aquesta missa que esteu celebrant
em fa descarrilar pensant què passa
s'hi senten cants de sirenes d'espant
i estan a punt les forques a la plaça
No espero res quina esperança hi ha
només cridar cridar cridar cridar-la
que jo no puc ni vull fer d'escolà
l'hòstia jo no ajudaré a aixecar-la
Dret del revés igual i amb els ulls bruts
caigut de culs mullat i relliscant
tot escruixit dels salts mortals romputs
arribo aquí com sempre: caminant
I ens veig suant per queixalar la rosa
i veig algú multiplicat per set
tres subnormals 1i diuen quina cosa
i al mig de taula hi brilla el ganivet
I ai cors de pedra i de pedra foguera
perdem el fil i emboliquem la troca
i així ens trobem buscant-nos pel darrera
entre massa perdició i massa poca
Se'ns menjarà l'amor l'odi la flor
i acabarem mirant-nos demacrats
dient si's plau eixuga'm aquest plor
toca'm el cul que em toca rentar plats
Tinc pipí i caca i quatre cents mil mals
guerres civus jugant-se'm els genolls
els peus trencats en els ronyons punyals
i vaig nodrint l'amor fidel dels polls
I ara així vinc aquí davant qul sigui
a preguntar que en aquest joc qui mana
mentre penseu com dir-ho perquè lligui
salto el taulell i crido amb la magrana
i els crits que crido són robins vermells
vermells de sang la cara i els cabells
|
barcelona
review #12 
Narrativa