ÍndexNavegació

índice  no. 47: març -abril 2005

FAEFAE
(Front d’Alliberament de l’Escriptura)
Francesc Carreras


El perquè del decàleg

Com a matemàtic, m’agraden les estructures. Això no vol dir que no pugui haver–hi matemàtics anarquistes, perquè l’anarquia també és una forma d’estructura: és l’estructura desestructurada o no–estructura, l’estructura desllegida, com diria en Carles Hac Mor. I val a dir que la dualitat, l’antítesi, la contradicció i la reducció a l’absurd també són motors –i potents– del raonament matemàtic. I què me’n dieu del caos i dels fractals? Doncs ja aneu venint amb mi, no? Esclar que jo no sóc anarquista, sinó matemàtic, però un matemàtic un pèl anàrquic, què voleu que us digui.

Hauríem de remuntar–nos a... Bé, perdó, per on anàvem? Ah, si!: com, d’on neix el decàleg? Doncs de la necessitat de dotar al FAE d’una mínima estructura estatutària. Quan vaig sentir en Carles pregonar públicament la vitalitat del front i convidar tothom a participar–hi, quelcom dins meu m’impel·lia a definir clarament els trets bàsics d’aquest moviment, tot establint –i d’una manera (sobretot) entenedora– la filosofia que l’inspira i les lleis que haurien de regir i dur a bon port la massa social que abocaria el seu entusiasme a l’aventura. En poques paraules, calia posar portes al camp.

Així doncs, vaig preparar una normativa. L’esperit del FAE em va indicar el camí. El decàleg consta de més de deu punts, com és lògic en un cas excepcional com aquest. Cada punt suggereix el següent; o l’anterior, segons com es miri. Cada punt és autònom. Tots són interdependents. Tots estan enunciats en termes senzills, trets del llenguatge més ordinari –en el sentit noble i positiu de la paraula– i evitant el recurs trivial a la parla col·loquial, que no fa més que confondre. Cada punt fa referència a un objectiu diferent. I, finalment, tots tenen un objectiu comú: dotar al FAE i als seus membres de la més àmplia llibertat d’acció, ja que tots s’autodestrueixen tot just acabem de llegir–los.

En definitiva, només podreu entendre els estatuts del FAE si en feu una deslectura honesta. Penseu–hi. Endavant.

FAE

Decàleg dels Estatuts

 

1. Cada un d’aquests Estatuts del FAE comença a tenir validesa des del moment que hom comença a llegir-lo. I cadascun d’ells queda automàticament derogat en acabar de llegir-lo. El Decàleg és obert a les aportacions lliures i voluntàries de tothom, en forma d’Estatuts Addicionals, però sempre en les condicions anteriors, que també queden derogades.

2. El FAE es defineix com a Front d’Alliberament de l’Escriptura. O no. O depèn.

3. Tothom pertany, ha pertangut o pertanyerà al FAE en un o altre moment de la seva vida. Tothom deixarà de pertànyer-hi tan bon punt s’adoni que hi pertany.

4. Els objectius del FAE són clars i es resumeixen en un de sol: assolir la més total carència d’objectius. En el benentès que aquest tampoc és, doncs, l’objectiu del FAE.

5. Els mitjans de què disposa el FAE es divideixen en tres grans grups: els socis, el capital i els mitjans de què disposa el FAE, si escau.

6. Els socis comencen a ser-ho des del moment que accepten pagar una quota. Els socis són donats automàticament de baixa en el moment que paguen una quota, per la qual cosa ser soci del FAE és incompatible amb pagar una quota. I recíprocament, si més no.

7. El capital del FAE són els socis que, sense haver rebut l’alta, no s’han donat de baixa. Innecessari dir-ho, es tracta d’un capital humà, de manera que no ho direm.

8. La Presidència del FAE recaurà en Carles Hac Mor de manera vitalícia i honorària, amb caràcter de fundador continu, amb renúncies constants cada cinc minuts i amb reelecció automàtica per als cinc minuts següents. Tanmateix, qualsevol altra persona, humana o no, pot aspirar a la Presidència. De la seva comunitat de veïns, si en té.

9. Els mitjans de què disposa el FAE... ja els hem dit abans, no?

10. Les faltes d’ortografia, gramàtica, sintaxi i pronunciació no seran considerades aportacions al FAE si són involuntàries. Quan siguin voluntàries, el pressumpte autor passarà a disposició judicial per tal d’evaquar consultes i fer front a la querella criminal que mai interposarà el FAE.

Aquest Decàleg seria indigne del FAE si constés exactament de 10 punts. Per tant, apa!:

11. Tot allò que es digui en públic del FAE és mentida. Fins i tot això mateix.

Disposició transitòria: totes les disposicions són transitòries mentre no es demostri el contrari.

Disposició derogatòria final: queden derogades totes les disposicions derogatòries finals. Que ja està bé de derogar perquè sí, home!

 

© Francesc Carreras

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
navegació:  

no. 47: març -abril   2005

-Narrativa

Miquel Bauçà: Autobiografia
Josep Lluís Seguí: Una estada a l'infern

-Imatges amb text

Yael Langella: Del cel cau com una pluja:
Gènesi d'un quadre d'Uwe Geest

-Poesia

Dolors Miquel: Cinc poemes inèdits
Perversos

-Assaig

Miquel Tuneu: Art amb majúscules i art amb minúscules
Carles Hac Mor: Antimemòries de l'alliberament
Francesc Carreras: FAE (Front d'Alliberament de l'Escriptura)

-Ressenyes

Margarita Ballester
Nicole Brossard
Rebosteria selecta

-crítiques breus/ressenyes (en català)
-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.Barcelonareview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il