ÍndexNavegació

índice  no. 45: novembre -desembre 2004

Set poemes de Metall
Xavi Grimau


Cant 0

la nàusea el fred la nit oberta en canal explosions
nuclears arcàngels en ple combat jo fent
de guaita jo perdent la lluita combatent dic
el meu nom o me l’amago busco
un infant
 


 
5. Dual Speed Hub

ethnic damage
in the heart of Africa,

double personality is my way of living,

way of loving,
hating

haze…

jazzie monkeys ruling me:

una sardana santa,
endimoniada com tots els temporals vinguts de mar

i el so infernal de la tenora:
el dubte
fent-me més
i més humana,

més santa
més dimoni,

ferida ètnica al camps de la Jonquera.
 

 
10. El salt de la llagosta

El salt més llarg de la llagosta,
la nit de la mandràgora:
els darrers espasmes del penjat
em fan de guia.

La ciutat dels ganivets:
la histèria se m’emporta,
assalto el ranxo per buscar-hi diamants
-el braç trencat del nadó sant-,

el salt més llarg de la llagosta.

Cowboys rapats al zero fan de guàrdies
de la relíquia immaculada,
la corona de llorer m’identifica,
segueixo una fe autèntica i absurda com la vida.

Cowboys rapats al zero em persegueixen:
faig el salt de la llagosta.
 

 
13. La vierge métallique

El vertigen que m’acompanya,
la caiguda,
el pas en fals:
cintes metàl·liques són l’ofrena
més pura,

cintes metàl·liques on puc gravar el meu nom,
verge com el tro,
impàvida com la tempesta
davant la destrucció,

el meus lligams d’acer,
la pell ferida:

aquell horror
aquella meravella
aquell vertigen de ponts cremant,

tota la meva història tatuada a la closca
de la verge d’argent.
 

 
14. gottverlassen

els poetes de déu encarats al buit,
parlant amb la pedra,
parlant amb els motors:

com una mort a sang i ferro:

the sound of stone walls
like a naked woman,
like me in acid rain

comme le bruit des fleurs flétrires,
des mauvaises heures
du temps bizarre

només se senten les màquines
respirar,
el cruixir de les parets,
soroll de ganivets

i ressona la mort de ferro,
els ecos a la pedra:

paraules d’acer en boca de déu.
 

 
Cant III


si avui demà em dóna treva la veu més greu
ve de rebot la mola d’esmolar llençant
guspires no te’m giris no em miris
a la cara els trens multiplicats els trons
multiplicats la banda sonora habitual l’avorriment
habitual queda pagar el darrer
termini de l’esperança noves visites
per ficar-hi cullerada dóna’m la opinió
no em diguis res me’n vaig
que em toca
viure
 

 
30. Freiheit


més desamparada
més sola
més encarada a l’huracà

més forta encara

que la mar
que una pluja d’ossos
ferint l’horta

més forta que el poder
de l’univers

més forta que la ràbia,
viuré

arrelada al cor del vent
rodejada de volcans i guillotines

sotjant la màquina,
essent potser l’esclava del déu esquelet
del déu ganivet

viuré més forta encara
que l’oblit

més forta
que mai

més desamparada

NO SURRENDER

(I will survive)
 

© Xavi Grimau

Aquests poemes formen part del llibre Metall, publicat per Fundació "Sa Nostra", Palma de Mallorca, Col·lecció El Turó núm. 69, 2004, i guanyador del Premi Miquel Àngel Riera de Poesia. El publiquem aquí amb permís de l’autor (i en podeu llegir una crítica escrita per Joan Josep Camacho en aquest mateix número).

La imatge és de l’equip de disseny La Matilda.

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
navegació:  

no. 45: novembre - desembre 2004

-Narrativa

Jules Superveille: La noia d'alta mar
Tarsís Roma: Quaderns de viatge
Peu de foto

-Poesia

Xavi Grimau: Set poemes de Metall
Felip Cid

-Assaig

Pablo Rodil: El mercuri i la pegadolça

-Entrevista

Carles Hac Mor i Ester Xargay entrevisten Juan Hidalgo

-Ressenyes

Metall, de Xavi Grimau, per Joan-Josep Camacho
Rebosteria selecta

-crítiques breus/ressenyes (en català)
-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.Barcelonareview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il