índice         no. 34: gener - febrer   2003

ESCRIT A MALLORCA

D. Sam Abrams

Tots els lectors i lectores del món tenen una llista secreta dels llibres que els faria il.lusió que algun autor o autora fes per poder-los llegir. En aquest sentit, moltes vegades s’ha dit, fins i tot, que els escriptors es dediquen a l’escriptura per poder escriure precisament els llibres que voldrien llegir i no acaben de trobar.

A Mallorca, gràcies a una coedició duta a terme pel Consell de Mallorca (Departament de Cultura) i "Sa Nostra", s’acaba d’editar un llibre que sempre havia volgut llegir i que alguna hora, fins i tot, havia contemplat la possibilitat de fer-lo per poder-lo tenir a les lleixes de la meva biblioteca. Es tracta d’un volum de 184 pàgines titulat Escrit a Mallorca: poemes i relats/Written in Mallorca: Poems and Stories, on es recullen els poemes i contes que el gran poeta i prosador nord-americà Robert Creeley va escriure durant la seva residència a l’illa entre 1952 i 1955, primer a Banyalbufar i després a Bonanova, quan encara no s’havia incorporat al terme municipal de Ciutat de Mallorca.

Aquesta magnífica mostra de l’obra creativa de Creeley produïda a Mallorca es veu enriquida per un pròleg especial per l’edició fet pel mateix poeta, i un estudi crític del conjunt de Kevin Powers, professor de Literatura Nord-americana a la Universitat d’Alacant, recollit com a epíleg. El llibre és completament bilingüe perquè la versió catalana de Dolors Udina acompanya l’original anglès de tots els textos, fins i tot el pròleg i l’epíleg.

Està clar que la intenció de Creeley en reunir els textos en un sol volum ha estat de retre un homenatge explícit i durador d’agraïment envers Mallorca. De fet, en el pròleg ho diu de manera emotiva i contundent: "Quin plaer més profund em fa, doncs, veure ara, en aquesta llengua de la qual llavors només podia sentir la fascinació dels sons, les paraules que vaig escriure aquells anys en aquell estimat indret! Vaig aprendre tant a Mallorca, no només del meu art sinó també de la vida i del món que podia confiar a trobar! En aquest sentit, som de Mallorca per sempre."

I no és pas cap exageració quan diu Creeley que "és mallorquí" perquè tota la seva vida ha girat entorn de la seva obra literària i la seva obra literària va començar a prendre forma de veritat durant els anys que va viure a Mallorca. L’única cosa que hem de lamentar de la tria que ha fet Creeley és que sigui massa restrictiva perquè durant els seus anys d’estada a Mallorca, a més d’escriure poemes i prosa narrativa (novel.la i conte), va mantenir una nodrida correspondència amb figures fonamentals i decisives de la literatura nord-americana contemporània i també va col.laborar en diverses revistes amb ressenyes crítiques i articles.  Francament, hagués estat molt bé que la tria de textos fos més extensiva i aplegués també una mostra epistolar i una mostra de la prosa crítica.

Sigui com sigui, el llibre és la descàrrega d’un deute que Creeley sempre ha sentit de cara a Mallorca. Creeley sempre ha cregut que aquests textos eren tan centrals a la seva obra que els ha mantingut vius d’edició en edició fins a arribar als tres gruixuts volums d’obra reunida: The Collected Poems, 1945-1975, The Collected Prose i The Collected Essays. Curt i ras: Mallorca sempre ha estat present en Creeley.

I si formulem la pregunta a l’inrevés: ¿Creeley sempre ha estat present a Mallorca? Per força, en honor a la veritat, hauríem de dir que no, fins fa molt poc! De fet, la incorporació de Creeley a la literatura catalana no es va produir fins l’any 1998 quan Dolors Udina va traduir al català la primera novel.la de l’autor, L’illa (evidentment Mallorca), escrita originàriament el 1960 i publicada el 1962, i dedicada íntegrament a narrar amb tots els detalls el dramàtic col.lapse i final del matrimoni del poeta amb Ann McKinnon.

Hi ha dues raons per aquesta incorporació tan tardana de Creeley a la literatura catalana. En primer lloc, tenim l’informe de lectura altament negatiu sobre L’illa presentat per Gabriel Ferrater quan treballava a Seix Barral de lector i que es pot llegir al recull pòstum, Noticias de libros (Península, 2000). Els editors de Creeley van presentar la novel.la a l’editorial que creien que tenia més possibilitats de ser prou receptiva i prou progressista en matèria literària per apostar-hi, i Ferrater, en un dels seus múltiples atacs sobtats de ceguesa literària, va dissuadir l’editorial de comprar l’opció. I, en segon lloc, tenim el fet que Martin Seymour-Smith, primer biògraf de Robert Graves, va imposar una certa distància entre el poeta sènior i el poeta jove, i molts anys després va silenciar completament la relació entre els dos escriptors en el seu llibre Robert Graves: His Life and Work (1982), una tendència que han imitat la gran majoria dels estudiosos de la vida i l’obra de Graves.

De fet, Creeley vivia al sud de França l’any 1952 i es va sentir atret a Mallorca per la presència de Seymour-Smith, un jove poeta que es guanyava la vida com a professor particular dels fills de Graves i que tenia moltes ganes de seguir la pista del vell mestre i iniciar-se en el món de l’edició. Creeley, aleshores un jove poeta també, amb les mateixes ganes d’iniciar-se en el món de l’edició es va traslladar a Mallorca per fundar "The Roebuck Press" del braçet del seu nou amic. La parella de poetes no va trigar gaire en descobrir que les seves orientacions estètiques eren incompatibles, de manera que Creeley va fundar "Divers Press" en solitari. Aquest refredament entre els dos poetes va fer que l’estada de Creeley a Mallorca tingués una mínima difusió entre la colònia d’artistes estrangers establerts a l’illa i entre els cronistes que més tard van historiar les seves contribucions al món de les arts.

Tot això vol dir que la publicació de L’illa, primer, i ara de Escrit a Mallorca: poemes i relats ha significat la superació de prejudicis personals de dues persones amb gran responsabilitat cultural, Ferrater i Seymour-Smith, i la recuperació d’una part significativa del patrimoni cultural de Mallorca. Sí, aquesta darrera afirmació pot sonar una mica grandiloqüent però és absolutament certa.

Robert Creeley és, sense cap mena de dubte, una de les personalitats artístiques més destacades del segle XX a la cultura literària dels Estats Units. Creeley pertany a un grup de poetes, juntament amb figures com Robert Duncan, Paul Blackburn, Ed Dorn, Allen Ginsberg i altres, que va provocar la segona gran onada de poesia nord-americana d’orientació rupturista i experimental. La primera onada havia estat, evidentment, els "high modernists" com ara Ezra Pound, William Carlos Williams o Gertrude Stein.

Creeley, tot i que admirava i seguia Pound i Williams fins a cert punt, va entrar a l’esfera d’influència de Charles Olson, un poeta més jove que Pound i Williams però més gran que el nostre autor i els seus coetanis. Al capdavall, Olson es va convertir en el mestre indiscutit de tota aquesta generació més jove. Per fer-nos una idea, només hem de recordar que la correspondència entre Olson i Creeley, per exemple, està recollida en 10 volums, publicats per Black Sparrow Press entre 1980 i 1996. Aquesta ascendència d’Olson sobre tota una generació es va traduir en el seu nomenament com a rector del ja mític Black Mountain College entre 1951 i 1956 (va succeir Josef Albers en el càrrec), quan portava només tres anys com a membre del claustre de professors.

Una de les causes del nomenament d’Olson com a rector va ser, evidentment, la publicació del seu extraordinari assaig de l’any 1950, titulat "Projective verse", un assaig que va revolucionar la poesia nord-americana durant més de mig segle, i, de fet, encara la continua revolucionant perquè la seva influència s’ha desbordat cap a altres camps d’expressió artística com ara el performance.

I per què aquest excursus tan llarg sobre Olson? Perquè ens serveix per situar Creeley en el moment de la seva arribada a Banyalbufar. El nostre poeta arriba a Mallorca, passant per França, justament dos anys després de la publicació del famós assaig d’Olson. Creeley desembarca a Mallorca amb diverses idees al cap: trobar un lloc per viure on les pressions econòmiques siguin mínimes; tenir prou temps i espai per dedicar-se a l’escriptura (Gertrude Stein havia dit que l’illa era un paradís si un era capaç de resistir-ho) per poder trobar la seva veu a partir de les orientacions d’Olson; muntar una petita editorial per poder contribuir directament a la revolta poètica per mitjà de la publicació de reculls trencadors. I precisament un dels pocs encàrrecs editorials que té és l’edició de "The Black Mountain Review", el gran aparador de la famosa institució.  Creeley va acomplir tots els seus propòsits a Mallorca.

Encara que a nivell personal la seva estada va ser un desastre total, va emergir dels seus anys a Banyalbufar i Bonanova un poeta i prosista decisiu i consolidat, un poeta i prosista únic. D’aquesta manera, comprensiblement, Escrit a Mallorca: poemes i relats s’ha de veure com un llibre doble: a nivell humà narra un amarg fracàs mentre a nivell artístic narra un rotund triomf. Humanament, Escrit a Mallorca: poemes i relats és un document extraordinari sobre les complexitats interiors de l’amor i el desig arran de l’abisme del trencament i, artísticament, el recull és un document de primera magnitud on podem rastrejar la construcció d’una veu poètica singular.

Hem de lamentar que Kevin Power hagi dedicat tan d’espai del seu treball en comentar "L’illa", que no està inclòs al recull, i, en canvi, hagi dedicat tan poc espai a delucidar, des de la crítica, les particularitats de l’estil madur de Creeley. I, en aquest mateix sentit, hem d’aplaudir els esforços de la traductora Dolors Udina per donar-nos una versió satisfactòria dels poemes i el relats de Creeley encara que hagi hagut de treballar dintre de les miserables limitacions de la traducció comercial.

A causa de la complexitat i dificultat del llibre, la traducció es mereixia un bon ajut complementari a nivell econòmic. ¿Quan aprendran les institucions i editorials del país que no és el mateix traduir Creeley poeta i narrador que traduir Les memòries d’una geisha? Amb tots els respectes! Costa molt documentar-se sobre les particularitats estilístiques de l’obra de Creeley per després trobar un equivalent en català que funcioni literàriament. A tall d’exemple, anem a veure només dos aspectes del seu estil.

La segmentació del discurs poètic de Creeley està basada en un criteri respiratori, és a dir, els versos estan construïts, tallats i arrenglerats per acompassar la respiració del poeta. Ja es poden imaginar les dificultats que això pot generar a l’hora de cercar un equivalent en català! I, després, seguint la lliçó d’Olson, Creeley sempre ha volgut que el text dels seus poemes estigués viu i es realitzés una i altra vegada amb la lectura del poema. Això s’aconsegueix a partir d’un complicat sistema d’inferències, compressions gramaticals, elisions, etc., que suposa una sobrecàrrega extraordinària per qui hagi de versionar els textos.

Fos com fos, valia la pena incorporar Creeley a la literatura catalana! Com va dir en una ocasió Manuel Royes, President de la Diputació de Barcelona i lector culte i sensible, és molt més important que un lloc existeixi a través de la literatura que no que estigui en el mapa d’un atles. Ara, a través dels poemes i els relats de Robert Creeley, Mallorca és més real.

tbr : no. 34: gener - febrer  2003

Narrativa
      Alphonse Rabbe: Sísif
      Joan Josep Camacho: La noia a la finestra
      Jordi Ubach: El meu veí
      Peus de foto

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il