ASSASSINAT
per G.K. Wuori
Una història de Quillifarkeag, Maine
La
Squis tenia el menjar i ja feia més d´una hora que s´esperava, segons va dir, al parc
Hunellia Faulk Ponus a l´extrem nord de Quilli, que no està massa lluny, la Squis va
comentar a algú de Labrador una vegada. És el que creia.
Esperava la Dené i la Li-Lee que sempre feien tard
perquè l´una o l´altra havien d´anar al caixer o havien de comprar tabac, que tampoc
era tan complicat: només havies de dir "És per la meva mare". La Dené deia
que el seu pare explicava que això era el que sempre havia hagut de dir de petit, i ell
trobava que se n´havia sortit prou bé durant força temps fins que van aparèixer les
noves lleis. Sovitn deia: "Tot es repeteix."
La Squis envejava la Dené, que estava embarassada, i
la Li- Lee que tenia una filla, una nena petita que li cuidava la seva tieta a St. A. de
P. La Squis pensava que tothom s´assemblava tant a tothom i ella s´assemblava a tothom
més que ningú, que era necessari ser alguna cosa. Només Déu sabia, va pensar, com
podrien ser capaces, la Dené i la Li-Lee, d´apanyar-se amb la canalla, però tot el que
la Squis tenia era una nota justeta a la selectivitat i ningú se li havia acostat amb
ganes d´acariciar-li la panxeta i dir-li "Que guai!", només per això.
Com que el parc Hunellia Faulk Ponus rarament estava
habitat per una altra cosa que no fossin bec-grossos i oques fent el ronso al voltant del
llac enfangat, era un bon lloc per trobar-se i xerrar del fet més insòlit:
l´assassinat, sense haver-se de preocupar que ningú no fiqués cullerada afirmant
saber-ne alguna cosa quan tothom sabia que ningú no sabia res d´allò. De vegades, no hi
havia més remei que emmerdar-se en segons què i somniar-hi i fer-la petar fins a
l´absurd sense que algú, la mare de la Squis, per exemple, que era metge, s´atabalés
amb un discurs inconcret i avorrit, ple de fets.
"HO HAS PORTAT?" VA PREGUNTAR LA DENÉ.
-El de salsitxa per tu, va dir la Squis, mentre la
Li-Lee saltava damunt la taula de pícnic, s´asseia amb les cames creuades i deia -Ous
ferrats per mi?
-Naturellement.
-Ets un encant.
-Ja ho sé.
-T´odio.
-Que no.
La Dené havia separat les dues llesques de
l´entrepà i llepava la salsitxa mentre remenavava dins la motxilla i en treia una
ampolla de whisky.
-Sabeu que he sentit?- va començar la Squis, però la
Dené la va tallar i va dir que s´havia de comprar roba per l´escola.
-Aquest cop…- va començar traient panxa de
manera forçada i tot somrient.
"…és una mica diferent."
També va dir que tot el dia li picaven els mugrons, i
la Li-Lee li va respondre que podia trobar alguna cosa per posar-s´hi,
La Li-Lee va comentar, "Està bo aquest bocata,
Squis."
La Squis s´estava menjant un iogurt enorme i va dir
"gràcies", i li va agafar l´ampolla de whisky a la Dené.
"Just aquí, saps?" va dir la Squis.
"Aquí què? I què és el que sé?" va
preguntar la Li-Lee, i després va dir la Dené "assassinar deu ser
al?lucinant."
"Dené!" exclamà la Squis.
"Tinc una intuïció," va dir la Dené.
"Ha de donar una sensació de poder infinit."
La Li-Lee va deixar l´ampolla i va dir:
-Allò de jugar una mica amb la vida i la mort, oi
xata?"
-Off the record? va dir la Dené.
-Qui vol fer un rècord? va contestar la Li-Lee.
-Ahir vaig pixar quaranta-sis vegades."
-Off the record? s´estranyà la Squis. -Jo
crec que això sí que és tot un récord.
La Dené aguantava l´ampolla de whisky per sobre el
seu cap i tot mirant el sol a través del vidre groc, va dir:
-Però sabeu què? És una mica eròtic."
Va mirar la Squis mentre ho deia i la Squis, que
pensava que la Dené intentava deixar-la de banda, va dir
-Ara ho fan tot sovint.
-Ho fa qui? va replicar la Li-Lee.
-En algunes pel·lícules, va dir la Squis. -El meu
pare en rep propaganda.
-AIXÓ ÉS EL QUE LA MEVA MARE va dir, la Squis va
començar.
-L´informe de la metge? va dir la Li-Lee,
-És tot el que em va comentar, va afegir la Squis.
Llavors la Dené es va aixecar amb mala cara per culpa
del rot de salsitxa i whisky, i va dir, -M´estic pixant.
-Ja l´hem tractat prou aquest tema, va fer la Li-Lee.
-No en vull parlar més.
-No et toca pas a tu, va dir la Dené, allunyant-se de
la taula. La Squis no pensava pas que caminés gaire decidida cap al bosc de l´extrem del
parc. Va balancejar-se una mica, però la Squis va intuir que probablement es tractava del
nen que es movia.
-UNA EXPERIÈNCIA ERÒTICA? va preguntar la Li-Lee
quan la Dené va tornar.
-Com llegir un informe d´assegurances, va respondre
la Dené.
-Li va tallar els dits dels peus, va dir finalment la
Squis.
-Com si, va afegir la Li-Lee, -se´ls volgués menjar?
-Això t´ho ha explicat la teva mare? va preguntar la
Dené.
-Imagina´t quin número de peu calçaries, va dir la
Li-Lee.
-I per portar sandàlies, -va afegir la Dené- com
t´ho faries?
-No t´enterren amb sandàlies. va respondre la Squis.
-N´estic segura.
-No me´n recordava, que era morta, va dir la Dené.
-Si no hi ha mort no hi ha assassinat, va replicar la
Squis.
-Mira que n´ets de llesta. No et sembla, Li-Lee?
La Li-Lee, netejant-se la boca amb un tovalló de la
bossa de la Squis, va dir,
-L´ampolla és buida.
-Squis, maca, començà la Dené, -vull posar-li el
teu nom, al nen.
-De veritat?
-…només
-Què?
-…només: Squis. Squis? D´on ve? Quina mena de
nom és aquest?
-El meu pare…
-El nom del teu pare?
-No. És com em diu.
-Per què?
Llavors, la Squis va somriure a la Dené i va allargar
la mà i li va espolsar les molles de la dessuadora.
-És perquè no sóc verge, va dir.
-No ho ets? va preguntar la Dené.
-No ho ets? va repetir la Li-Lee.
-Fou una qüestió mèdica, va replicar la Squis.
-No és així sempre? Va preguntar la Dené. Però 'Squis'?
-És només un so, segons el pare, -va contestar
la Squis. -Com l´aigua sobre les fulles crec que va dir, o com sexe sota la pluja.
-El teu pare? va preguntar la Li-Lee.
-Això és tot el que puc dir. va contestar la Squis.
-Ostres! va exclamar la Li-Lee.
Tot i així és un bon nom per una criatura, va dir la
Dené. -Un bon nom.
La Li-Lee finalment va dir, amb una mirada de
perplexitat:
-Està francament bé.
|
William S. Burroughs: