 QUATRE POEMES
Francesc Garriga Barata
--------------1
aquesta és la sentència:
plantar paraules.
regar-les amb paraules,
collir-les amb els dits de pell més tendra.
dallar les canyes del silenci,
barranc inútil, galliner de somnis.
sembrar, després, paraules
líquides,
per disfressar la vida
de mort, la mort de vida.
cap pausa.
no em pregunteu per què.
--------------2
excavo amb mans de pànic
la deu del temps.
enterro i desenterro
l’arrel d’una aigua vella,
perduda i retrobada, fràgil.
desert i pluja
quietud i fúria.
cistell de dits,
teixeixo un pom de vímets,
memòria i oblit
i malentesos.
la vida que hem de dir-nos
podria encara cabre
dins tot el que ja hem dit?
--------------3
ha arribat l’hora de la pluja.
Posaré el món sobre la taula.
L’ofegaré amb un vers.
Coixí de mots
Sobre la boca de la terra,
Geografia de la fam.
Si em sobren lletres,
El meu taüt.
--------------4
tot és i no
serà
si jo no hi sóc
camins i no
camí
per no anar enlloc
sempre és enlloc a tot arreu
la pell s’esquerda
tremolen els turmells.
les mans, on són les mans ?
tot és i no.
quan el que ve no ve
s’escurça el temps
de pluges
en terres mal llaurades
cançons de pa sense llevat ni sal.
tot el dibuix ha pres la forma exacte
del blanc de plana de llibreta.
només ens manca l’última sorpresa.
tot és i no.
|
Narrativa