  |
índice no. 34: gener - febrer 2003 |
|
índice no. 34: gener - febrer 2003 |
| SENYESRESSENYESRESSENYESRESSENYESRES ESSENYESRESSENYESRESSENYESRESSENYESR YESRESSENYESRESSENYESRESSENYESRESSEN ___________________
Antoni Clapés Fa uns dies, parlant amb Feliu Formosa, comentàvem què hi ha tres escriptors, Antoni Martí, Enric Sòria i Vicent Alonso que, quan escriuen sobre llibres, els veiem, sent tant diferents, com a "deixebles" (dit sigui entre cometes) de Joan Fuster: la lucidesa, un punt –a parts iguals– d’agror i d’ironia, un excel·lent idioma i, sobretot, un gruix conceptual important els apropen a la figura de l’heterodox de Sueca. Aquestes característiques són les més remarcables a l’hora de definir el treball que Vicent Alonso ha fet amb Les paraules i els dies, un llibre que aplega una quarentena llarga d’articles sobre literatura ("Les paraules") i actualitat cultural ("Els dies"). Aquesta mena d’edicions d’articles són del tot necessàries perquè permeten, almenys, dues coses: a l’autor li pot suposar "llegir-se", reflexionar sobre el discurs que va elaborant; al lector, descobrir la unitat del pensament de l’autor a través de la fragmentació que pressuposa aquesta mena d’escriptura; així mateix, permet l’accessibilitat i perdurabilitat d’uns retalls de diari estimats que, inevitablement, acabarien extraviant-se. La primera part, "Les paraules" són 23 articles sobre literatura, a través del comentari de llibres diversos. Vicent Alonso mostra, a parts iguals, intel·ligència i bon gust com a lector. Personalment estic ben d’acord en com diu les coses –en alguna ocasió, és clar, no tant sobre què diu. Però, per damunt de tot, voldria destacar que llegir-lo fa venir ganes de llegir els llibres que comenta. I em sembla que aquest és la finalitat primigènia d’aquesta mena de llibres. Quant al contingut de "Les paraules", em sento més a la vora d’aquells textos que fan referència a la poesia (potser per deformació professional). I en destaco, en primer lloc, la "reivindicació" de dos gran poetes, imprescindibles (i goso dir tan prescindits) i d’obra avara, que signifiquen una premedita i madura reflexió poètica: Josep Palàcios (a propòsit de Frontissa) i Eduard J. Verger (a propòsit de Com si morís): dos llibres extraordinaris dels quals ningú va parlar gaire en el seu moment, i que ara dormen el mal somni del menysteniment que prima la vulgaritat i tota mena d’hereu del noucentisme. L’assaig sobre la concepció fusteriana de la poesia inclòs a "Figures del temps" –on parla d’aquell "erectisme" dels mots que tan escau a la poesia de Vicent Alonso–, i encara el llarg, dens assaig d’interpretació de la poesia de Marc Granell a propòsit de la seva "Poesia reunida", les reflexions sobre la traducció de la poesia a propòsit de "Les flors del mal" de Benguerel, i els articles sobre Celan i Akhmàtova. Una llarga llista d’observacions intel·ligents poblen els articles dedicats a la narrativa, on s’hi analitzen novel·les de Monzó, Cercas, Borràs, Usó, Mira, Franco, Palomero, Mora i Àngela Carter. També parla dels memorialistes (tasca que ell anomena, intel·ligentment, "maneres de retratar-se") Piera, Subirana, Mollà i Puig, i l’inevitable Gimferrer. Un cas a part el constitueix l’article sobre el llibre "Sólo Dios lo ve", de l’arquitecte Òscar Tusquets –el comentari del qual, aparegut a "Caràcters", va fer llegir el llibre a més d’un. Finalment, hi ha dos articles dedicats a Claudio Magris, autor de culte –i per al qual jo comparteixo la mateixa devoció–, que tant ens ha ensenyat a tots amb la seva erudició i fina sensibilitat. No és d’extranyar la fascinació que el triestrí exerceix sobre Alonso. La segona part, "Els dies" són 22 articles d’actualitat cultural (que, també, vol dir actualitat política), on hi destaca la reflexió sobre la recepció de l’obra de Fuster per la societat valenciana contemporània, a propòsit dels articles generats per la seva: aquest Fuster que "l’han llegit molts, però no bé", com tan bé ha fet notar Enric Sòria. I que convindria rellegir, ara que s’aplega l’Obra Completa, i en descobrim aspectes poc destacats (com, per a mi, l’excel·lent poeta que fou). Alonso aborda (una vegada més) el compromís de l’escriptor, amb un punyent article: "Rebel·lia en clau literària". En altres articles comenta la política (es pot dir cultural?) de la Generalitat, les esperpèntiques peripècies de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el desconeixement a Catalunya i el menysteniment al País Valencià d’un figura de la talla d’Enric Valor, la València dominical, la poca confiança en què res canviï, la mesquinesa d’alguns "intel·lectuals", etc. Són articles que traspuen un cert pessimisme sobre el present i el futur de la llengua, la cultura i la vertebració social i política valencianes. Unes reflexions, però, que ajuden a veure-hi clar. Ara que som entrats de ple en el domini del "tot val", llibres com els de Vicent Alonso ens ajuden en la necessària reflexió per seguir estimant les paraules i els dies. |
| © Antoni Clapés 2003 Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització |
| navegació: | tbr : no. 34: gener - febrer 2003 |
|
|
 PoesiaJordi Domènech: Poesia ‘dialectal’ italiana. Segona entrega Ester Xargay: Pel Garraf en sextina Roger Costa-Pau: Poema en semiesfera |
|
| Curt assaig Carles Hac Mor: Si cada poètica és una política |
|
| Ressenyes Les paraules i els dies de Vicent Alonso (per Antoni Clapés) Escrit a Mallorca de Robert Creeley (per D. Sam Abrams) Rebosteria selecta |
|
| crítiques breus/ressenyes (en català)crítiques breus (en anglès sobre llibres
de publicació recent)números anteriorsAudioenllaços (Links) |
|
www.BarcelonaReview.com anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il |
|
Les paraules i els dies