Critica: Pinckney Benedict

CRÍTICA

PRESENTANT BENEDICT
per Melcion Mateu i Adrover

Edicions Documenta Balear ha tret al mercat, amb el títol Tabac de marca, l’excel·lent recull de narracions que en la seva edició original (Town Smokes, 1988) suposà la revelació del talent d’un jove escriptor novell—aleshores encara més jove—: Pinckney Benedict (EUA, 1964). D’ençà d’aquesta publicació l’autor, encara poc conegut en el nostre país, ha publicat un altre recull de relats (The Wrecking Yard, 1987) i la novel·la Dogs of God (1994).

Tabac de marca inclou nou narracions que retraten un món vulgar i a la vegada exòtic per al lector europeu: la vida a les petites poblacions del sud dels Estats Units, les armes de foc, la violència de personatges marginals, sovint immadurs, que s’enfronten als misteris de la natura i de les relacions humanes amb una ingenuïtat característica, no exempta de primitivisme, tot i trobar-se en un ambient rural però industrialitzat.

En aquests contes, Benedict destaca per la seva llibertat expressiva, que li fa doblegar l’anglès per adaptar-lo a l’argot i l’accent del sud dels seus personatges, i que li permet experimentar amb diferents veus narratives que prescindeixen sovint de la puntuació convencional (aspectes que es mantenen, dins el possible, en la traducció catalana de Joan Gayà). Però aquesta llibertat expressiva no va en contra de la transparència narrativa, i s’adivina en Benedict certa voluntat clàssica, que l’integra en aquella tradició narrativa nord-americana que passa per Hemingway i Steinbeck i que, sense renunciar a un estil directe, realista i contundent, sap utilitzar el poder evocador de la realitat per suggerir—a través de situacions més o menys quotidianes, però sempre verosímils—estats d’ànim difícils de definir. No és estrany, tenint en compte aquestes qualitats, que Joyce Carol Oates inclogués Benedict en una antologia històrica del gènere de la short-story nord-americana, que anava des de Washington Irving fins als nostres dies.

Entre aquestes històries potser destacaríem "Saurí", on el protagonista promet a un pobre saurí rodamons que el matarà si no troba aigua tal com ell diu, o "Corral de Bregues", on Benedict utilitza un vulgar enfrontament entre bandes per fer l’intens relat d’una mort anunciada. El conte "Gos", aparegut anteriorment a The Barcelona Review en edició trilingüe, serveix com a exemple per copsar les qualitats narratives de Benedict i la seva capacitat per descriure personatges marginals, durs en aparença però en el fons ingenus, fràgils fins i tot, potser esbossats—com s’escau en el gènere del conte—una mica tòpics i merament però pertanyents, en definitiva, a una profunda realitat humana.

© 1998 The Barcelona Review / Melcion Mateu i Adrover

Tabac de Marca © Edicions Documenta Belear
fotografia de la coberta © Bàrbara Sansó