5. Dual Speed Hub
ethnic damage
in the heart of Africa,
double personality is my way of living,
way of loving,
hating
haze…
jazzie monkeys ruling me:
una sardana santa,
endimoniada com tots els temporals vinguts de mar
i el so infernal de la tenora:
el dubte
fent-me més
i més humana,
més santa
més dimoni,
ferida ètnica al camps de la Jonquera.
10. El salt de la llagosta
El salt més llarg de la llagosta,
la nit de la mandràgora:
els darrers espasmes del penjat
em fan de guia.
La ciutat dels ganivets:
la histèria se m’emporta,
assalto el ranxo per buscar-hi diamants
-el braç trencat del nadó sant-,
el salt més llarg de la llagosta.
Cowboys rapats al zero fan de guàrdies
de la relíquia immaculada,
la corona de llorer m’identifica,
segueixo una fe autèntica i absurda com la vida.
Cowboys rapats al zero em persegueixen:
faig el salt de la llagosta.
13. La vierge métallique
El vertigen que m’acompanya,
la caiguda,
el pas en fals:
cintes metàl·liques són l’ofrena
més pura,
cintes metàl·liques on puc gravar el meu nom,
verge com el tro,
impàvida com la tempesta
davant la destrucció,
el meus lligams d’acer,
la pell ferida:
aquell horror
aquella meravella
aquell vertigen de ponts cremant,
tota la meva història tatuada a la closca
de la verge d’argent.
14. gottverlassen
els poetes de déu encarats al buit,
parlant amb la pedra,
parlant amb els motors:
com una mort a sang i ferro:
the sound of stone walls
like a naked woman,
like me in acid rain
comme le bruit des fleurs flétrires,
des mauvaises heures
du temps bizarre
només se senten les màquines
respirar,
el cruixir de les parets,
soroll de ganivets
i ressona la mort de ferro,
els ecos a la pedra:
paraules d’acer en boca de déu.
Cant III
si avui demà em dóna treva la veu més greu
ve de rebot la mola d’esmolar llençant
guspires no te’m giris no em miris
a la cara els trens multiplicats els trons
multiplicats la banda sonora habitual l’avorriment
habitual queda pagar el darrer
termini de l’esperança noves visites
per ficar-hi cullerada dóna’m la opinió
no em diguis res me’n vaig
que em toca
viure
30. Freiheit
més desamparada
més sola
més encarada a l’huracà
més forta encara
que la mar
que una pluja d’ossos
ferint l’horta
més forta que el poder
de l’univers
més forta que la ràbia,
viuré
arrelada al cor del vent
rodejada de volcans i guillotines
sotjant la màquina,
essent potser l’esclava del déu esquelet
del déu ganivet
viuré més forta encara
que l’oblit
més forta
que mai
més desamparada
NO SURRENDER
(I will survive)
Set poemes de Metall
Narrativa