critica

CRANI SÈPTIC – “ÒXID AL CRANI”

ÀLEX GALÍ

image

L’any 2007 en algun carreró podrit de Barcelona neix un grup amb la idea de vomitar la seva imatge de l’infern sobre unes quantes pistes d’àudio. Una demo de cinc temes, suficients per advertir el missatge cafre i leprós de cinc nois disposats a fer-te sagnar les orelles. Els temes curts i brutalment ràpids, les lletres clares i directes, les estructures simples i la tècnica justa fan de la música de Crani Sèptic una trituradora desbocada de metal aberrant. Els gèneres Grindcore i Noise tenen en Crani Sèptic uns bons pupils.

La carnisseria comença amb frases d’una pel·lícula gore, al més pur estil dels novaiorquesos Mortician, després de la qual ataca “Anciana Violació”, tema rapidíssim de minut i mig amb un breu interludi en mig temps on l’oient pot parpellejar, encara que sense prendre’s gaire temps. El segon tema, “Atomic destruction”, té parts més pròpies d’un thrash metal primerenc, cosa que fa que el tema soni més antic, sense perdre cruesa i rugositat en cap moment. Ara és moment de “Desrotulació”, pur grindcore, on el grup descriu el sentiment de saber que estàs a punt de ser assassinat. El tema no té ni un sol segon de treva, riffs de guitarra que se succeeixen fins a la sacietat, bateries que et fan parar boig amb poc més que la caixa i el charles i veus ultraguturals que fan del tema una autèntica lobotomia.

Arribem a la segona meitat de la demo, amb el tema que li dóna títol, “Òxid al Crani”, que inicia d’una manera que recorda, inevitablement, el “Raining blood” dels llegendaris Slayer, per després arrencar amb un prolongat exabrupte gutural que només pot acabar amb el so punxant d’un trepant llest per a la trepanació. El següent tall és “Amputació Genital”, que, a base de riffs densos i de viscositat notable, parla de l’absurditat humana i les imposicions morals. La demo acaba amb “Fetge i Budellam”, nom que ha batejat la segona demo del grup. El tema comença amb la veu remota d’un home que diu “Ahí esperaban para matarme…”, preludi d’un estrèpit que al cap d’un minut es converteix en un caos dement que aconsegueix escenificar un acarnissat assassinat. Guitarres acoblades, ús indiscriminat del trèmolo, blast beat a la bateria, xiscles aguts fora de temps i altres belleses que porten el gènere gore del cinema a la música.

Hi ha molts de grups que canten sobre amors idíl·lics i coses boniques. Crani Sèptic canta sobre el cantó de la humanitat que ens fa més por i que volem rebutjar. Crani Sèptic no truca a la teva porta per demanar-te sal, sinó per deixar-te el trepant.

Visita’ls a www.myspace.com/craniseptic

   

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
       Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com -------setembre - octubre 2008