La voluntat és jove, i el risc, i l’impuls. Però també el principi, el principiant i el principesc. El jove pot dir “Ara!” i saltar el barranc de banda a banda o bé dir “Prou!” i encarar-se a l’energumen que volia posar-li grillons. Només el jove pot salvar el món perquè ell diu i vol dir les coses obscenes que l’envolten. Els joves són l’afirmació de si. És el jove qui diu “M’ofego!”, qui diu “Fa mal!” i qui no entén com els seus pares poden viure al patíbul. Els joves no són promeses. Els joves sí que són, i són la realitat.

Cal posar el dit a la llaga. Clavar el focus sobre totes les veritats, una per una, sense deixar-ne escapar cap. També cal fugir i refugiar-se i grimpar cap al cel més absolut. Cal retallar-se contra l’horitzó. Assumir totes les hipòtesis, mirar la mort als ulls, prendre el coltell i ferir. Arrencar la pell i agitar la bandera. Cal aixecar-se i córrer cap a on sigui, però no canviar mai de direcció. Sempre endavant, sempre endavant. Cal ser persones. Cal baixar dels arbres, cal parlar, cal estimar-se. Cal llegir poesia.

Hi ha qui ho té tot fet, qui sempre remuga, qui no sap què vol. Hi ha qui ha nascut amb dos caps, qui s’arrossega, qui no sap somriure. Hi ha qui mira sempre amb ulls nous i qui escolta sempre primera vegada. Hi ha qui és lliure. I qui no. Hi ha persones que parlen i persones que callen. Persones que volen i persones que cauen. Hi ha qui sap ser lliure. Hi ha catalans que creuen i catalans que se’n riuen. D’altres que ploren en un racó. Hi ha catalans que han nascut amb dos caps i alguns que saben ser lliures.

Un infortunat accident ocorregut a Lisboa l'11 de gener del 2007 ens ha deixat per sempre més sense la presència de Yael Langella, amiga, poeta i traductora. Volem recordar-la ara en la col·laboració que va fer, juntament amb el seu company Uwe Geest, al número 47 de la Barcelona Review

Més enllà de la seva notable tasca intel·lectual, trobarem a faltar la sevancordialitat i generositat.

Fins sempre, Yael.