Àngels Gregori


image

L’HOTEL I LA VIDA

Al hall de l’hotel
vells pianos posen ritme
a tots els meus laments
mentre els anomene
amb el rerefons d’una ciutat
tan estranya on jo mateixa em desconec.
Com és de grossa la vida
quan estas sola al mig del buit
i encara et queden tantes
tragèdies soltes per digerir.
Com és d’alta la histèria
quan ni de puntetes l’arribe a calmar.
L’hotel i la vida són una mateixa cosa,
són l’espai concret del desesper
i són el lloc exacte de la carn,
dels llençols per embrutar, que em faré gran.

Pels hotels de les grans ciutats se me’n va la vida,
i en els edredons dels llits m’hi eixugue el dolor de la ferida.    

 

PAPER DE VIDRE

Com el paper de vidre que talla
per les vores de les pàgines
on cada nit escric histèries
per matar-me els fantasmes
com qui fa un crucigrama
o com qui creu en alguna divinitat i l’adora
o com qui repassa l’agenda del dia que comença,
així jo escric els meus poemes.
I arriba el moment més emotiu:
la sang del tall a la carn del dit
del finíssim límit de la pàgina
on cada nit escric
les pors que m’aturmenten
i que mai no dic,
els versos fets carn dins l’ungla de la mort.
Ja se sap:
Al trosset de vidre que més talla
hi escriuen poemes els poetes.

 

AVÍS

Mira’m els ulls
per entendre’m els mots.

No veus com són d’estrets
els nervis de la retina
i què difícil és aprendre
cada llei d’ortografia? 

 

PRIMAVERA DE SAL
                                                           A Rafael Vallbona
Ara aprendràs que la primavera no és res més
que un jardí fictíci edificat per poetes pedants.
La part melancòlica d’uns pares de família davant
d’un calendari per ordenar.
Els dies tristos d’una rosa malaltissa disfressada de festa.
¿No te’n adones? ¿On és el paisatge d’aquella cançó?
L’abril dels teus ulls s’ha perdut al fons de les maletes
que vam fer, de pressa i a desgana, en el nostre llarg viatge.
La roba per planxar,
les sabates brutes,
els calcetins perduts,
el dentrífic escampat dins la bossa del bany...
Ja saps, totes aquestes coses tan prosaiques que passen
a l’hora de plegar sense tenir ganes de marxar.
No t’acontentes amb la lletra lleugera d’una cançoneta d’amor
escrita per un pobre noi desolat,
ni amb els quatre versos que escriu la noia pija enamorada que
amb poca destresa va omplint l’agenda d’estudiant.
La primavera, avui, als teus ulls, no és res més que
unes cerveses mal comptades sobre la taula,
paquets de cigarrets rossos per obrir,
música del Sabina més escanyat de fons,
un billar,
una cambrera amb cara de cony,
diaris caducats escampats per les taules,
una màquina de sexe per als més calents i
una barra apegalosa plena de tasses de café brutes.
És aquesta, mon seigneur, la primavera de flors que tant ens han poetitzat?


Àngels Gregori (Oliva, La Safor, 1985) va guanyar el premi Amadeu Oller de Poesia 2003 amb l’obra Bambolines (Ed. Galerada, 2003). Ha estat inclosa en les antologies Joves poetes catalans i Los versos de los acróbatas. Agitadora nada, organitza, entre d’altres esdeveniments literaris, el Festival de Poesia d'Oliva (www.poefesta.com).

Vincles d’interès:
www.sant-cugat.net/daltabaix/gregori.htm
www.geocities.com/athens/parthenon/1467/gregori.html

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ