1. Faith
2. The Secret Life of Salvador Dalí
3. The Point
LA FE
Com la tristesa. Com l'arròs bullit.
Com un vailet ofès en un racó.
En un racó, sense plors, per plorar
lluny de la creu de ferro dels pastors
en quietud de mariner vençut
per la basarda i arraulit al fons
de sí mateix, res més car diu que diu
que així t'has de conèixer, quan el cos
és el senzill laberint tatuat
i trencadell on viu el caragol
bravós de l'ànima, no, l'esperit,
la consciència, la forma, jo,
que es pensa que ha trobat l'amagatall
on dormirà per sempre fent el bót
exactament igual que el nen petit
que tanca els ulls, fa veure que no hi és
i creu que així poc el veurà ningú,
que segons com t'ho miris té raó.
Així et coneixes, bord, parat i buit.
En un racó perquè es negui el consol
per sol consol, de res, sopa de pa.
En un racó per llepar l'amargor
de sal resseca de plors oblidats
de tant plorar per res o per error,
com una boca oberta per el crit
o l'esgarip i que no fa cap so.
I a fora el tràngol sec, tramuntanal,
sorprenent, destruint, treballador,
arrossegant la mandra riu avall
I mil cinc-cents pollastres per segon.
I a fora càlid el garbí patint
desfent pessebres i atabalant llops,
diu perquè sí però no sap per què,
fent enfollir fins a la mort el gos.
I a fora el fred sever ve de ponent
però no res, només remou la pols.
I a fora i de llevant cau aigua amb sal
com qui xuclés la llengua de la mort.
I a dins la calma d'aire malaltís
d'anar vivint quan tot es descompon
en la foscor que hi ha sota el coixí
menys un voler que hi neix de por, de no.
FAITH
Like sadness. Like boiled rice.
Like a boy sulking in the corner.
In a corner, tearless, so as to cry
far from the shepherds' iron cross
still as a sailor conquered
by fear, squatting at the bottom
of himself, that's all, for he says he says
you have to know yourself, when the body
is the simple maze, tattooed and frail
home to the drooling snail
of the soul, no, spirit,
conscience, form, self,
which thinks it's found the cubby-hole
where it'll sleep for ever, bulky
exactly like a tiny child
eyes shut, pretending it isn't there
thinking no one can see it, it's right,
depending on your point of view.
Like this you know yourself, barren, shiftless, empty.
In a corner, so that solace may deny itself,
that's the only solace left, you're welcome, soup and toast.
In a corner to lick bitterness
of dry salt left from tears forgotten
because wept so much in vain or error,
like a mouth open to cry
or shriek, which makes no sound.
And outside the dry swell, wind-swept,
unexpected, destructive, working hard,
dragging sloth downriver
and one thousand five hundred chickens per second.
And outside, warm, the south-west wind enduring
Picking apart nativities and wolves confusing,
speaks for the sake of it, doesn't know why,
making the dog mad enough to die.
And outside the west wind blows harsh
but no, nothing, it just shifts the dust.
And outside salt water falls from the east
like it was sucking on the tongue of death.
And inside the stillness of air sick
of living on while the rest festers
in the darkness under the pillow
except the wish born out of fear, of no.
LA VIDA SECRETA DE SALVADOR DALÍ
La meva dona no sap
la meva vida secreta
i aquí us la vinc a explicar
perquè vull que em senti ella.
Entra somnis m'ha parlat
un que rega meloneres
i només puc recordar
que recomana tenebres.
Al castell l'escarabat
va aferrat a la femella
que puja amb deu mil treballs
la paret de vent i pedra.
Hi ha la mort del salvador
a la paça de l'església
amb un nus escorredor
i una forca que no hi era.
Hi ha l'escena de punyal
carreró de ciutat vella
però això ja ho he explicat
amb una altra cantarella.
L'abellerol, ocell blau,
i la blanca cuereta
i un immòbil corb de mar:
vinga esbotzades valentes!
La dona li faig el salt
li faig amb ella mateixa
que es passeja pel meu cap
com si fos a casa seva.
I aquí troba el meu germà
que l'agafa i la mossega
mentre enllà lluny foll de fam
se sent el llop que gemega.
Quan ve l'hora de sopar
quan es tanquen les finestres
quan em vénen a avisar
dels dolors de la partera.
Quan el món diu que se'n va
que té ganes de fer festa
i amb les mans m'haig d'aferrar
a la rel de la ginesta.
THE SECRET LIFE OF SALVADOR DALÍ
The wife doesn't know
about my secret life
I'm here to tell you all about it
so that she will hear it too.
A melon-seller spoke
To me in dreams and I
just remember shadows.
The beetle in the castle
clinging does the female woo
as she inches up and up
the wall of wind and stone.
There's the saviour's death
out in the chapel square
with a hangman's noose
and a gallows made of air.
There's a stabbing scene
in an old town alleyway
but I've told you all about it
in some other roundelay.
The bee-eater, bird of blue,
and the white wagtail
and a seacrow stiff and still:
let's kick it down for good!
I'm cheating on my wife
She's the one I cheat with
strolling through my head
where she makes herself at home.
There she meets my brother
who grabs her, bites her too
as far away, the wolf is heard
wailing, mad with hunger.
When suppertime comes
when the windows close
when they let me know
of the pains of the woman-with-child.
When the world says it's leaving
when it feels its time for fun
I take hold of the broom root
with hands that cannot run.
UN PUNT
Una cosa és l'himne que entona el ramat, una altra cosa és
la cançó deIs quatre que conspiren, una altra cosa, el crit
ben afinat que orienta l'ovella esgarriada i la fa tornar amb les altres,
i encara una altra cosa el cant solitari que fa plorar les pedres o riure
les finestres o guarir els epilèptics, peró aixó que
ara escoltem no és res d'això, de què serveix, això?
Una cosa és donar-se la mà estimant-se, que també pot
ser una cançó, però això, verge santíssima,
això què és? No és tampoc el bordó tenebrós
de veu fonda que espanta o adorm els infants, certament, ni la mare que
canta amb la cria, déu meu. Es molt senzill, és la nota del
preu del sopar del mosso, que no se l'ha menjat, al final.
1.Faith
(top) | 2.Dali |
A POINT
One thing is the anthem intoned by the flock, and another thing is the
song of a handful of conspirators, yet another is the well-tuned cry which
sets the stray sheep on the right track and helps it get back to the others,
and another thing altogether is the solitary chant which makes stones weep
or windows laugh or epileptics better, but what we're listening to now is
none of these things, what use is it? To give your hand, out of love, is
one thing but what, holy mother of god, is this? It certainly isn't the
shadowy bass tone of a deep voice which frightens children or lulls them
to sleep, and, my god, neither is it the mother singing along with her offspring.
It's very simple, it's the bill for the lad's supper, which in the end he
never ate.
__________________________©Enric Casassas
'A Point' published in the collection: 'De la nota del preu del sopar del mosso/De la nota del precio de la cena del mozo', bilingual edition published by Ediciones del Khan, Barcelona, 1997.
Poems translated from the Catalan by:
Matthew Tree