ÍndexNavegació

índice  no. 50: octubre - desembre 2005

Guy DebordCICLE DE CINEMA LLETRISTA AL MACBA
GUY DEBORD I EL LLETRISME

CARLES HAC MOR

Ara que va interessant més i més la figura i l'obra de Guy Debord (1931-1994) -conegut sobretot com a autor de «La societat de l'espectacle» i fundador i teòric principal de la Internacional Situacionista-, convé recordar els seus orígens intel.lectuals, els quals ell no renegà mai.
        El seu punt de partida, durant els primers anys cinquanta -com ens recorda Anselm Jappe al seu llibre Guy Debord-, era la superació de l'art a partir de l'autodestrucció de la poesia moderna, el programa de la qual calia aplicar a la realitat. Al llarg de tota la vida, Debord romangué fidel a aquesta intenció.
Els seus models eren Lautréamont i el protodadaista Arthur Cravan. Al Festival de Cinema de Cannes de 1951 coneix -i s'hi adhereix- un grup de joves que, entre el tumult armat pel públic, projecta un film sense imatges i amb una banda sonora de poemes onomatopeics i diversos monòlegs. Eren els lletristes, que actualment també són motiu d'interès creixent.
         El capdavanter dels lletristes, Isidore Isou, el 1946, a la revista d'un sol número Dictature Lettriste, proposa una renovació absoluta de les arts i de tota la civilització, reprèn la càrrega iconoclasta de Dadà i redueix la poesia al seu element bàsic, la lletra: «es tracta d'escriure el no-res».
        I com que la lletra també és un element gràfic, que s'utilitza en el collage, i sonor, emprat en la declamació onomatopeica, l'abecedari uneix la poesia, l'art i la música, i, per extensió, el cinema, l'arquitectura i tots els àmbits artístics i socials.
        És constatada, pel lletrisme, la mort de la literatura i de l'art perpretada per Dadà, i les úniques alternatives són la combinació de lletres i el détournement, o collage d'elements ja existents, sempre mirant de destruir, així com d'esborrar la divisió entre artista i espectador, entre escriptor i lector.
        A més, el lletrisme ve a ser com la caricatura anihiladora de totes les avantguardes. Isou escriví sobre ell mateix això: «Des de Baudelaire, tota la poesia ha anat cap a la creació d'Isou. Cap poeta no ha tingut el valor, fins Isou, de realitzar pràcticament allò que Baudelaire havia esperat teòricament. A partir de Baudelaire tots els poetes no han estat sinó etapes per arribar a Isou».
El juny de 52, Guy Debord, a París, en un cineclub d'avantguarda, enmig d'un gran escàndol que fa aturar la projecció, estrena un film seu, sense imatges i amb una veu, al començament, que diu: «El cinema ha mort. No hi pot haver més pel.lícules. Passem al debat».
        Poques setmanes després, Debord i uns pocs lletristes més, que volen vincular llur praxi a una crítica social d'inspiració marxista, acusen Isou i els seus seguidors ortodoxos de ser massa positius i massa artistes, i els titllen de «lletristes de dretes». Al cap de poc, funden la Internacional Lletrista, precedent de la Internacional Situacionista, creada el 1957.

©Carles Hac mor 2005

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
navegació:  

no. 50: octubre - desembre 2005

-Narrativa

Col·laboracions especials
Teatre: Assassins de Marco Palladini
Quadern de viatge: Viatge incessant, Joma

Victor Sunyol: Objects trouvés
Carles Hac Mor: Cicle de cinema lletrista al Macba

-Poesia

Ester Xargay: Res a dir (il·lustracions de Gemma Noguerola)
Ponç Pons: Quadern de Sa Figuera Verda
Miquel de Renzi: Cinc poemes

Rebosteria Selecta

-crítiques breus/ressenyes (en català)
-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.Barcelonareview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il