The Barcelona Review
Revista de lletres i cultura
Revista de lletres i cultura

50
octubre - desembre 2005

Barcelona Review ISSUE 50 Catalan
Benvinguts al número 50 de la Barcelona Review!

Gràcies a la fidelitat de lectors i col·laboradors, assolim aquest aniversari de la Revista, que és tota una mostra de tossuderia i de fe en un projecte iniciat quan la xarxa començava a abandonar el territori dels experts per esdevenir un espai popular.

Agraïm totes les mostres de simpatia rebudes, les felicitacions (Joaquim Carbó, Margarita Ballester, Meritxell Cucurella, Frederic Udina, Cristina Pujades i J. B. i B.), així com les Col·laboracions especials d’aniversari (Marc Romera, Benet Rossell, Francesc Parcerisas, Yael Langella, Josep M. Sala-Valldaura, Jaume Bosquet, Antoni Clapés, Laia Noguera, Ramon Farrés, Tomàs Aymamí, Benet Rossell, Josep Maria Ripoll, Gabriel Vinyals, Cristina Losantos i Carles Camps Mundó)

.
Com a primícia, presentem la traducció de Meritxell Cucurella-Jorba de l’obra de teatre Assassí, de Marco Palladini (i avisem que pot ferir sensibilitats).

En el Quadern de viatge, podeu veure una mostra del "Viatge incessant" de Joma.

Victor Sunyol ens fa partícips dels seus "Objects trouvés"; Carles Hac Mor fa una crònica del "Cicle de cinema lletrista al Macba: Guy Debord i el lletrisme"; i Ester Xargay presenta "Res a dir", amb il·lustracions de Gemma Noguerola.

El poeta Ponç Pons ens ha cedit el seu "Quadern de Sa Figuera Verda", del qual en publiquem uns fragments. I Miquel de Renzi, un poeta difícil d’escoltar ara per ara, ens proposa "Cinc poemes".

Com sempre, clou el número la tradicional Rebosteria Selecta.

En l’ordre personal, aquest número cinquanta tanca un cicle de treball i d’activitat. Durant cinc anys he assumit la responsabilitat de fer-vos arribar, cada dos mesos, l’edició catalana de The Barcelona Review. L’experiència ha estat molt positiva i engrescadora, però com en tota activitat humana, hi ha un límit. Penso que cal donar pas a altres veus, a altres iniciatives, a altres sensibilitats. Per tant, amb aquests mots m’acomiado dels lectors i dels col·laboradors: tots ells heu fet possible el, gairebé, miracle de la presència a la xarxa d’un aspecte de la creació en llengua catalana.


Llarga vida a la Barcelona Review!

Dolors Udina
editora

tbr cat@cataloniamail





.

 

les felicitacions

Reviu Barcelona
o només fa la viu-viu?
No diguis ni piu
–sigues positiu!–
i no facis més el viu:
Visca Barcelona Review!
 Joaquim Carbó
 
Barcelona riu?
Barcelona reviu?
Barcelona Review!!!
Frederic Udina
 
pleniluni
la lluna no esclafa l’extinció
la fa impossible
com impossible és
l’amor pur
amb tanta contaminació
sentimental
tx 

[El pleniluni i aquest poema. La lluna. Les llunes. Els cicles. Els cercles. L’impossible principi i l’impossible final dels cercles. Tanmateix principis, i finals. Brindo pels cinquanta! Enhorabona, enhorabona! Brindo, amb tot, per la incertesa bo i esperant que perdi el prefix. ]
Meritxell Cucurella-Jorba

La BCN Review ha estat per a mi tota una descoberta després de molts anys fora de Barcelona. Ha suposat conèixer la feina de molta gent que potser d'una altra manera no hauria tingut l'oportunitat de fer-ho. Com un petit oasis enmig de la bogeria que està patint aquesta ciutat. També em sembla molt valenta l'aposta feta per l’editora, la qualitat davant de la quantitat. Molt encertat però no menys arriscat!!
Per això crec que el millor a fer en aquests moments es felicitar-la per la tasca portada a terme i també per la seva generositat organitzant l'edició i escollint els textos. Es veu que a part d'un treball molt professional, darrere de tot això hi ha una persona amb una gran sensibilitat. Moltes gràcies.
Cristina Pujades

Enhorabona per aquesta idea tan àgil i aquesta feina tan ben feta. Tots n'esperem la continuïtat.
Margarita Ballester
 
 
Fer la Rebosteria de la Barcelona Review durant vint números (que vol dir, aproximadament, uns dos-cents llibres recensionats) en una revista de prestigi com aquesta, ha estat un veritable plaer intel·lectual.
Gràcies als editors per deixar-me aquest espai de llibertat cada dos mesos per parlar d’allò que em plaïa.
Tant de bo els lectors hagin entès que no es tractava de fer-se el llest, ans de donar notícia d’allò que el mercat tapa interessadament.
J. B. i B.