Una polleguera de fusta, el tirador oxidat d'una porta clavetejada de tatxes de cabota, una finestra misteriosa, allą dalt. Les parets regalimades de fang que desfan el mur.

Assistir a l’estranya sensació d’assaborir la descomposició del fang: els darrers dies d’aquest racó d’estuc. Aquest fang són les restes d’una sang seca que ha brollat d’una ferida sense remei. Presenciem, sense saber-ho, el descompondre del temps, el degoteig del fang, els finals d'una čpoca.

Previous Home Next

03-Telouet