 Rebosteria selecta
Algunes lectures recents
a cura de J. B. i B.___________________
Juan Benet: Puerta de tierra.
Cuatro ediciones. Valladolid: 2003.
No hi ha cap mena de dubte que Juan Benet és el narrador espanyol més important del
segle vint –encara que la seva obra no estigui del tot admesa. (Passem per alt la relliscada
que va suposar acceptar el joc del Planeta.)
Més enllà de la seva alta literatura, Benet va ser un assagista i crític clarivident i
implacable, terrible, de textos literaris. (¿Qui no recorda, amb enyor, les abrandades i
punyents crítiques que va dedicar a Sholzenitsin en els darrers temps de "Cuadernos
para el Diálogo"?)
La reedició de Puerta de tierra, llibre que va sortir gairebé clandestinament al
mateix temps que Una meditación, és una profunda immersió sobre temes diversos:
la moral, la música, Shakespeare, el sentit de la novel·la, la imaginació.
Una acurada i necessària (re)edició, una delícia d’intel·ligència i d’estil
-que prefigura el cicle de Región.
___________________
Wilhelm Waiblinger: Vida, poesía y Locura de Friedrich Hölderlin
(Edició de Txaro Santoro i Anacleto Ferrer).
Hiperion. Madrid: 2003
L’autor va freqüentar Hölderlin, llavors que aquest ja era reclòs a la casa
dels Zimmer, a la riba del Neckar. Waiblinger anotava els encontres i descrivia
minuciosament les impressions que les visites al poeta li suggerien: el resultat va ser un
dietari que, avui, té l’interès de ser la crònica d’un temps –però que
és ple d’errors i d’apreciacions més que discutibles sobre detalls concrets
del temps que es descriu i sobre la salut mental de Hölderlin.
Amb tot, el llibre esdevé un element imprescindible per a hölderlinians, ja que a
més a més del dietari, l’edició conté una abundosa iconografia sobre
l’indret.
___________________
Peter Handke: Carta breve para un largo adiós.
Traducció de Miguel Sáenz.
Alianza editorial. Madrid: 2003.
Handke recorre de punta a punta els Estats Units i el seu ull escrutador capta
–com si fos una màquina de fotografiar d’objectius intercanviables– i
descriu amb cru realisme tot allò que veu i viu. Però com és habitual en la seva obra,
el viatge és només un pretext per tractar d’anar al fons d’ell mateix
–sense anar enlloc.
Al final del llibre, encontre amb John Ford. La parella de viatgers li expliquen
detalladament el seu periple americà, fins i tot que pensen separar-se en acabar-lo.
"Tot això és veritat? Res d’aquesta història no és inventat?", pregunta
el vell director. "No. Tot ha passat realment", contesta la noia, parafrassejant
una coneguda resposta de Ford en relació a la qüestió de la versemblança dels seus
films.
___________________
Juli Vallmitjana: La xava.
Edició d’Enric Casasses.
Edicions de 1984. Barcelona: 2003.
Vallmitjana va publicar al 1910 aquesta novel·la que, avui en dia, manté ben viu un
doble interès: d’una banda allò que explica (la "mala vida" als
barris de sota Montjuïc), però sobretot com ho explica: la utilització
(recreació) del llenguatge dels personatges, mescla de parlar diferents, però sobretot,
amb aquell punt de sinvretisme que el fa impenetrable per a aquells que njo són de
"la cosa", i que manté un altíssim interès més enllà del purament
filològic.
Enric Casasses ha tingut cura de l’edició, tot revisant el text i ampliant i
actualitzant l’apèndix que duia l’edició original.
___________________
Joan Mas: Domini fosc (assaigs sobre poesia)
UIB/PAM. Barcelona: 2003
"Estic cansat de tu, domini fosc / i tempestat de flama". Així acaba el
testament poètic d’un dels grans poetes de llengua catalana del segle vint: Bartomeu
Rosselló-Pòrcel. L’exhauriment existencial de qui se sap proper a la fi física,
però que, potser, sospita que la seva mort serà tan sols un símbol de la mort
col·lectiva que significarà la imminent guerra civil.
El professor Mas, partint d’aquests mots del poeta, analitza l’obra de tres
poetes illencs que podríem considerar coetanis, si més no conceptualment: el mateix
Rosselló, Marià Villangómez i Josep Maria Llompart.
___________________
Alphonse Daudet: En la tierra del dolor.
Introducció i notes de Julian Barnes.
Traducció de Maria Teresa Gallego i Jesús Zulaika.
Alba editorial. Barcelona: 2003.
El Daudet més conegut és l’autor de temes provençals (Cartes des del
meu molí, Tartarí, L’Arlesiana...) que París sempre ha viscut
com una de les formes civilitzades del folclor. Més enllà d’aquesta imatge, però,
Daudet va ser un atent lector de la literatura del seu temps, i va tenir una idea de la
modernitat literària ben definida.
Una mostra n’és aquest text breu, publicat després de la seva mort, on explica
l’evolució de la malaltia (sífilis) que el durà a la mort. A través d’una
literatura fragmentària, Daudet descriu el seu sofriment, les seves angoixes i pors, els
malalts amb què es topa, els balnearis que visita, descobrint que "el dolor, com la
passió, bandeja el llenguatge".
Un llibre sobre el dolor, tractat, però, amb un distanciament que el pot fer universal,
contemporani.
___________________
Antoni Clapés / Benet Rossell: El viatger no sap
Emboscall Editorial. Vic: 2003.
Una nova col·laboració entre aquests dos creadors, ara amb unes "variacions
textuals" materialitzades en quinze poemes i quinze dibuixos acarats, en una edició
molt escrupulosa.
El viatger –que no sabem si és el poeta i/o l’artista– descriu amb
"trobar clus"/ dibuixa amb línia clara un itinerari de cerca cap enlloc.
Al final del camí, la sola cosa que es fa evident al lector és que d’aquest viatge
no en sap absolutament res. Que no és poc.
___________________
Espaio / Espaço Escrito.
Revista literaria en dos lenguas.
Núms. 21 i 22. Badajoz: 2002.
Monogràfic amplíssim dedicat a Haroldo de Campos, el poeta brasiler que va
revolucionar la poesia del seu país (i, per extensió, la llatinoamericana) amb la poesia
concreta –alguns en diran visual, després–: "en el poema concret
l’espai gràfic actua com a agent estructural (...) i defineix la seva pròpia forma
i és original o fins i tot únic en l’aspecte visual".
El volum aplega treballs teòrics i poemes inèdits del mateix Haroldo de Campos, i textos
de Marjorie Perloff, Jacques Derrida, Jacques Robaud, Octavio Paz i Andrés Sánchez
Robayna entre altres.
|
Narrativa