(Zagora)
Refer els invisibles camins de tots els sorrals fins que no quedi ni un gra d’arena per sotjar.
Comprendre que el viatge ja era, molt abans que tu no el fessis.
(L’epopeia fundadora de la nostàlgia.)
 
Lluny –on és, lluny? –, fins a la ratlla de l’oblit.
(La llunyania és la proximitat de l’absent.)